Acció de pronunciar-se un grup militar, un general. Acció de pronunciar la sentència o de declarar l'opinió. [...]

Acció d'embarbussar-se; l'efecte. Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc. [...]

Pronunciar els mots tan precipitadament que la darrera síl·laba d'un es confon amb la primera del següent. Barbotejar . Papissotejar. [...]

Pronunciar un discurs o una oració, especialment llargs i inoportuns. Parlar com si un fes un discurs quan no ve al cas. [...]

Posar de través. Havien entravessat el presoner damunt un cavall. Se m'ha entravessat un osset, una espina, a la gola. La barca, en passar pel canal, es va entravessar i va restar encallada. No el puc pronunciar, aquest mot: la llengua se m'entravessa. És un home que se m'ha entravessat [...]

Dir en termes precisos (alguna cosa) fent-la conèixer netament. Saber enunciar el que hom pensa. Enunciar un teorema. Pronunciar 1. Enunciar un mot distintament.  [...]

Transformació d'una consonant en una consonant vibrant. Trastorn de la parla consistent en la dificultat o la impossibilitat de pronunciar una consonant vibrant. [...]

. Pronunciar, llegir, escoltar, la sentència. sentència d'execució Sentència dictada en un judici executiu. En gram., oració independent. En inform., instrucció, en un llenguatge d'alt nivell. [...]

Especialment l'infant que encara no sap de parlar, parlar amb una pronunciació imperfecta i vacil·lant. Pronunciar (les paraules) balbotejant. Balboteja quatre paraules, però encara no diu res clar. [...]

. Pronunciar (una consonant) amb aspiració. L'anglès aspira les consonants oclusives sordes en certs contextos. Pronunciar (la lletra hac) com una consonant fricativa glotal. En anglès la h de house s'aspira i, en canvi, la de hour és muda.  [...]