Resultats de la cerca frase exacta: 37

Diccionari de la llengua catalana
31. tribunal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc destinat als jutges, per a administrar justícia i pronunciar sentències. El tribunal de la consciència. El tribunal de Déu. Òrgan col·legiat format per magistrats que jutgen i administren la justícia. Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tribunal [...]
32. atac
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
instrument o de la veu. L'atac d'una nota. Manera de posar-se en moviment vibratori les cordes vocals en pronunciar una vocal en posició inicial de mot o d'emissió fònica. Toc de corneta o de timbal amb què hom indicava a les tropes l'inici de l'atac.  [...]
33. fórmula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma establerta, prescrita, d'expressar alguna cosa. Pronunciar la fórmula ritual. Fórmules judicials. Manera fixada o convinguda de com s'ha de fer o arranjar alguna cosa. Acomiadar amb la fórmula acostumada. Fer un depilatori segons tal fórmula. Element formal que forma part [...]
34. consagrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d'institució de l'eucaristia. consagrar l'hòstia Consagrar 1 2. consagrar el pa i el vi [...]
35. judici
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coneixement d'una causa en què el jutge ha de pronunciar la sentència. Judici de faltes, contenciós, contradictori, declaratiu. Ésser algú cridat en judici. judici a porta closa Judici sense públic. judici d'abintestat Procediment judicial sobre l'herència i l [...]
36. cridar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) a adoptar una actitud, un estat. L'han hagut de cridar a l'ordre. El president ha cridat la població a la calma. Pronunciar el nom (d'algú) en veu alta. Han passat llista i no m'han cridat. Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l'atenció d'algú. Una cosa de [...]
37. accent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que expressa un sentiment de l'ànima. L'accent de la passió. Amb accent franc. Amb accent de desdeny. Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol. Entonació particular, manera de pronunciar peculiar dels habitants d'una contrada. Parlar amb accent empordanès. [...]
Pàgines  4 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4