FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, dret del senyor territorial a percebre la llegítima de l'herència dels pagesos de remença que haguessin mort sense deixar descendència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sembla de gitano. Vesteix robes de tons estridents i agitanats. Semblant a un gitano. És un senyor de mitjana edat, d'una morenor olivàcia, lleugerament agitanat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'alou. Senyor o propietari de cases, de terres o de masos en alou, lliures de tot domini superior per raó de la propietat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligació del senyor de proporcionar vitualles i provisions de viatge al vassall enviat o convocat si el constreny a deixar el lloc de residència més d'un dia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (algú) senyor o amo d'alguna cosa. El rei l'ensenyorí d'aquelles terres. Adquirir el domini d'alguna cosa. Ell s'ensenyoreix de tot de seguida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractament que es dona a Anglaterra als lords. Gran senyor. Sembla un milord. Vol fer el milord. Cotxe lleuger de quatre rodes, amb capota, tirat per un cavall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tribut en diners o en fruits, generalment en una quantitat fixa, que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits. Donació anual que cada parròquia andorrana fa al copríncep. [...]
