Els claudàtors consten d'un signe d'obertura i un de tancament ([  ]) que serveixen per incloure elements que no formen part del text original, a tall de referència, correcció, etc.

Els usos més freqüents dels claudàtors són els següents:

(Hi ha altres maneres d'interpretar aquest text
[v. epígraf 2.7]).

2. S'utilitzen per tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció s'ha suprimit algun fragment o expressió. Per exemple:

D'altra banda, aquestes denominacions [...] apareixen ja escrites d'aquesta manera en documents que daten de la baixa edat mitjana.

3. En les transcripcions de conferències, entrevistes, etc., inclouen les acotacions que ajuden a entendre les reaccions del públic, els gestos de la persona que parla i, en general, els comentaris que faciliten la comprensió del text transcrit. Per exemple en la transcripció d'una entrevista: