FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu ofès [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que denota o expressa dubte. Una resposta dubitativa. Una conjunció, una proposició o oració, dubitativa. Que dubta. —N'esteu segurs? —vaig preguntar, dubitativa. El noi és insegur i molt dubitatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'ecologia que descriu i estudia la resposta dels organismes als factors climàtics i especialment les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques dels organismes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació consistent a modificar una part de la corba de resposta d'un sistema d'enregistrament de so, de transmissió radiofònica en freqüència modulada, etc., a fi de reduir certs efectes adversos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir o escriure (quelcom) a algú en resposta. Quan ell m'ho va preguntar, li vaig contestar que no ho sabia. Quan ells li van retreure la seva malifeta, ell no va saber què contestar. Dir o escriure quelcom en resposta (a una carta, a una pregunta, etc.). Encara no m'ha contestat la carta que li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat d'intel·ligència. L'home és un ésser intel·ligent. Que té, que implica, una intel·ligència viva, desperta. És una dona intel·ligent, molt intel·ligent. Una resposta intel·ligent. ésser intel·ligent en una matèria Ésser-hi entès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir (alguna cosa) davant algú perquè aquest la vagi escrivint. Agafeu la ploma: jo us dictaré la resposta. Dictar una carta a un secretari, un tema als deixebles. Suggerir, inspirar a algú (allò que escriu, allò que diu). Són ells que t'han dictat aquesta resposta. És la por que us ha dictat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, ésser del mateix valor, preu, significació que una altra. Sis euros equivalen a mil pessetes. La seva resposta equival a un refús. Aquestes dues expressions s'equivalen en la majoria dels casos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a evadir, a eludir, una dificultat. Sempre ha tingut comportaments evasius. Que no diu ni sí ni no. Ha fet un gest evasiu. Resposta evasiva. Mitjà emprat per a evadir alguna cosa. Responia amb evasives les seves preguntes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb insistència (a algú). El vaig instar a fer-ho. Impugnar (la resposta donada a un argument), en una discussió acadèmica. Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal. Demanar alguna cosa que es considera justa. [...]
