1.
capoll
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 poncella. (del cuc de seda) capell dúcaro alducar, capoll de seda format per dos o més cucs junts. 2 pecíol. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
pecíol
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cua capoll. El capoll de la pera, de la cirera. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
decaure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perdre. L'avi ha perdut molt d'un dia a l'altre. decandir-se(->), decaure físicament. anar de caiguda anar al baix anar de mal en pitjor demancar(Alc.) declinar. El seu vigor començava a declinar. ballar de capoll, anar en decadència. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
poncella
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 f. noia. 2 Flor abans d'obrir-se. capoll botó poncelló, poncella petita. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
seda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Filat de seda) primitxol, seda molt retorta. seda greja, fil de seda a un cap i sense torsió. seda verda, la que hom fila amb el cuc dins el capoll (Alc.). 2 pl. pèl. 3 (Teixit de seda) sederia. Unes cortines de sederia. Cp. ras, setí (setina, setí anglès), brocat, brocatell, domàs [...]
|
6.
prosperar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
home de sort: a tu totes et ponen. Ant. Ballar de capoll. Anar a (o de) mal borràs. Estancar-se. Aturar-se. Empitjorar. Anar de caiguda. Decaure. Anar per portes. Caure de l'escambell (una persona). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
arruïnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la butxaca(d'algú), deixar-lo arruïnat. 4 (arruïnar-sepron.) anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se. empobrir-se(->) descabalar-se deixar-hi els ossos(en un afer, etc.) caure en la misèria ballar el capoll(fig.) restar amb la camisa a l'esquena perdre bous i esquelles, perdre-ho tot [...]
1 Fer caure en ruïna una construcció. ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases. aterrar esbaldregar o esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc. enrunar, convertir en runes. 2 (arruïnar-se pron.) anar-se'n a terra (un edifici, una construcció, etc.) esbaldregar-se o esboldregar-se, arruïnar-se, en part, una paret, un marge. → esllavissar-se. 3 Fig. Causar la ruïna econòmica o la salut. minar. Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament. malmetre fer malbé desolar, arruïnar un país destruint tot el que hi ha. descabalar, fer perdre a algú els cabals o diners. desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs. empobrir ensorrar (fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo. arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats. llevar la pell (a algú) (fig.), arruïnar-lo. eixugar la butxaca (d'algú), deixar-lo arruïnat. 4 (arruïnar-se pron.) anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se. empobrir-se (→) descabalar-se deixar-hi els ossos (en un afer, etc.) caure en la misèria ballar el capoll (fig.) restar amb la camisa a l'esquena perdre bous i esquelles, perdre-ho tot. Ant. Enriquir-se. Surar. Refer-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |