1.
pachorra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fam [indolencia] cançoneria, gansoneria, ganseria. 2 [tranquilidad] calma, flegma. 3 tener buena pachorra (o pachorra) no posar-se pedres al fetge, tenir el fetge gros (o molt de fetge, o un fetge de rajada, o un bon fetge), prendre-s'ho a la fresca. [...]
|
2.
estómago
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 estómac, païdor, pedreny, ventrell. 2 de estómago fig i fam que té el fetge gros (o un bon fetge). 3 quedar algo en el estómago fig i fam quedar-se alguna cosa al pap. 4 revolver el estómago fig regirar l'estómac. 5 tener a uno sentado en el estómago (o en la boca del estómago) fig [...]
|
3.
hígado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat fetge. 2 pl fig [valentía] pebrots, collons, ronyons, pit sing, braó sing. Hacen falta hígados para hacer esto, calen pebrots per a fer això. 3 echar los hígados fig i fam treure el fetge per la boca, esfetgegar-se. [...]
|
4.
bofe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de ternera, etc] freixura f. 2 echar los bofes fig i fam treure el fetge per la boca. [...]
|
5.
asadura
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [vísceras] menuts m pl, moca, corada, freixura. 2 fam [pachorra] flegma, apatia. 3 echar las asaduras fig i fam treure el fetge per la boca. 4 ser alguien un (o una) asadura fig i fam [ser apático] no tenir algú sang a les venes. [...]
|
6.
hiel
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fel m [o f]. 2 fig [amargura] fel m [o f]. 3 pl penes, afliccions. 4 echar (o sudar) uno la hiel fig i fam treure el fetge per la boca. 5 hiel de la tierra bot [Centaura menor] pericó vermell, herba de Santa Margarida. [...]
|
7.
sufrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, pateix del fetge. 9 hacer sufrir fer sofrir, fer patir. [...]
|
8.
aceite
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 oli. Aceite de oliva, oli d'oliva. 2 [lubrificante] oli, greix. 3 aceite de abeto coniferina. 4 aceite de anís aniset. 5 aceite de comer amer oli camforat. 6 aceite de hígado de bacalao oli de fetge de bacallà. 7 aceite de linaza oli de llinosa. 8 aceite de parafina parafina [...]
|
9.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que... el cor em diu que...42 ni un alma ni una ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa [...]
|
10.
hora
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
punta. 29 horas extraordinarias hores extraordinàries. 30 horas menores [liturgia] hores menors. 31 horas muertas hores mortes, estones perdudes. 32 hora suprema darrera hora, hora suprema (o fatal). 33 ir con la hora pegada al culo fam anar escopetejat, treure el fetge per la boca. 34 le llegó [...]
f 1 hora. La película dura dos horas, la pel·lícula dura dues hores. 2 astr [huso horario] hora. 3 pl crist hores. Horas canónicas, hores canòniques. Libro de horas, llibre d'hores. 4 a altas (o en las altas) horas de la noche (o de la madrugada) a altes hores (o a alta hora) de la nit (o de la matinada). 5 ¡a buena hora! (o ¡a buenas horas!) en bona hora! 6 ¡a buenas horas mangas verdes! fam quan fou mort el combregaren. 7 a cualquier hora a qualsevol hora. 8 a estas horas a hores d'ara. A estas horas todavía no nos han dicho nada, a hores d'ara encara no ens han dit res. 9 a hora avanzada a altes hores. 10 a la hora a l'hora. Se debe comer a la hora, cal menjar a l'hora. 11 a la hora de ahora p fr a hores d'ara. 12 a la hora en punto a l'hora en punt. 13 a sus horas a la seva hora. 14 a todas horas a tota hora (o a totes hores), tothora. 15 a última hora a última (o darrera) hora. 16 dar hora donar hora. El médico nos ha dado hora para el viernes, el metge ens ha donat hora per al divendres. 17 dar la hora [en el reloj] tocar hores. 18 de hora en hora [cada vez más] d'hora en hora, hora a hora. 19 de última hora de darrera (o última) hora. 20 en buen (o buena) hora [oportunamente] en bona hora. 21 en hora buena [enhorabuena] enhorabona. 22 en mala hora en mala hora. 23 ganar horas (o ganar las horas) guanyar temps. 24 hora de la verdad hora de la veritat. 25 hora H hora H. 26 hora libre [en un horario] hora lliure. 27 hora oficial hora oficial. 28 hora punta hora punta. 29 horas extraordinarias hores extraordinàries. 30 horas menores [liturgia] hores menors. 31 horas muertas hores mortes, estones perdudes. 32 hora suprema darrera hora, hora suprema (o fatal). 33 ir con la hora pegada al culo fam anar escopetejat, treure el fetge per la boca. 34 le llegó la hora fam ha arribat la seva hora. 35 media hora mitja hora. 36 no ver la hora de no veure l'hora de. 37 pasar las horas en blanco [no dormir] passar la nit en blanc. 38 pasar las horas en blanco [no hacer nada] matar el temps (o les hores). 39 pedir hora (o tomar hora) demanar hora. 40 poner en hora [un reloj] posar a l'hora. 41 por hora per hora. El coche iba a cien kilómetros por hora, el cotxe anava a cent quilòmetres per hora. 42 por horas [por instantes] hora a hora, per moments. 43 ¿qué hora es? quina hora és? 44 ¿qué horas son? amer quina hora és? 45 ¿qué horas son estas para llegar? això són hores d'arribar? 46 tener muchas horas de vuelo fig tenir-hi molta pràctica, tenir-hi la mà trencada. 47 una hora escasa una hora escassa, una horeta. 48 una hora larga una hora ben bona, una hora de rellotge. 49 ¡vaya unas horas para salir! quines hores de sortir! 50 ya es hora de ja és hora de. 51 ya es hora de que ja és hora que. adv 52 [ahora] ara. ![]() |