Les denominacions d'organismes oficials que inclouen topònims es tradueixen si tenen una forma tradicional en català. Per exemple:
Junta d'Andalusia
Banc d'Espanya
Universitat de Virgínia
No cal adoptar aquest criteri si el topònim s'escriu en forma de logotip d'una marca o de qualsevol altra [...]
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de [...]
Fitxa
370/4Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Traducció de noms de lloc no catalans
Traducció de topònims no catalans
Resposta
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]
Formentera: formenterenc -a
Fornalutx: fornalutxenc -a
Inca: inquer -a
Lloret de Vistalegre: llorità -ana
Lloseta: llosetí -ina
Llubí: llubiner -a
Llucmajor: llucmajorer -a
Mallorca: mallorquí -ina
Manacor: manacorí -ina
Mancor de la Vall: mancorí -ina
Maó: maonès -esa
Maria de la Salut: mariando -a
Marratxí [...]
consideren de gènere femení les ciutats que van introduïdes per l'adjectiu nova o el substantiu ciutat, com Nova York, Nova Orleans, Nova Delhi, Nova Taipei, Ciutat del Cap, Ciutat de Mèxic, etc. Per exemple: la Nova York més turística, la Ciutat de Mèxic perifèrica.
Els topònims que presenten qualsevol [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Canàries és canari -ària.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Canàries són els següents:
Palmas, Las: de Las Palmas
Palmas de Gran Canaria, Las: de Las Palmas de [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Cantàbria és
cantàbric -a i càntabre -a.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de Cantàbria són els següents:
Cantàbria: cantàbric -a i càntabre -a
Santander: de [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Galícia és gallec -ega.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de províncies de la Comunitat Autònoma de Galícia són els següents:
Corunya, la: corunyès -esa
Lugo: de Lugo
Ourense: d'Ourense
Pontevedra: de [...]
El gentilici de la Comunitat Foral de Navarra és navarrès -esa.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Foral de Navarra és el següent:
Pamplona: pamplonès -esa
[...]
Fitxa
370/4Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Traducció de noms de lloc no catalans
Traducció de topònims no catalans
Resposta
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.