FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penjoll de glaç, regalim glaçat. Estalactita . Regalim de seu, cera, esperma de balena, etc., que es pren al llarg d'una candela. Tros de ble recremat que forma al capdamunt com un bolet. Cordill prim de cànem. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. pet d'ase Bufassa. pet de llop [o pet de bou] Bolet del gènere Lycoperdon, de l'ordre de les licoperdals, piriforme o ovoide, generalment terrícola. pet de llop d'agulletes Pet de llop de peridi cobert d'agulletes toves (Lycoperdon echinatum). pet de llop de prat Bolet de l'ordre de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lleterola de llet groga i espècies afins. lletraga peluda Bolet no comestible de l'ordre de les russulals, semblant al rovelló de cabra, de barret pelut, llet blanca i sabor picant, que viu en simbiosi amb les estepes (Lactarius tesquorum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les cortinarials, amb anell evident, de color bru ocraci clar, que es fa, sovint formant flotes, sobre la fusta de pollancres i altres planifolis, i a vegades és conreat (Agrocybe aegerita). Orellana 3. Alzinoi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les boletals, robust, de peu groguenc i aspre, porus grocs i carn compacta, que es torna vermellosa i després s'enfosqueix en contacte amb l'aire, que viu als alzinars i a les suredes (Leccinum lepidum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet no comestible del gènere Inocybe, de l'ordre de les cortinarials, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície radialment fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotat d'una forta sentor, sovint [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les nidularials, que, en obrir-se, forma petites copes que contenen òrgans esporífers amb aspecte d'ous. niuet estriat Niuet pelut per fora i estriat per dins (Cyathus striatus). niuet groc Niuet de parets llises i groguenques (Crucibulum laeve). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, amb làmines, amb el barret de color de mel i la cama anellada, comestible quan és jove, que ataca alzines, roures i altres planifolis, damunt o a la vora dels quals forma flotes denses (Armillaria mellea i espècies afins). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Amanita, de l'ordre de les agaricals, de carpòfor carnós, amb volva a la base de la cama i anell típicament present, que pot ésser comestible, com el reig i la cua de cavall, o metzinós, com el reig bord i la farinera borda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menys prominent que d'ordinari. Té els ulls enfonsats. Formant concavitat. La vaig trobar més prima, amb les galtes enfonsades. El pebràs és un bolet amb el barret enfonsat. Situat en un pla més baix que els elements del voltant. El poble està enfonsat dins la vall. [...]
