FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les boletals, semblant al sureny però més petit i també menys preuat, de barret convex, amb porus grocs i carn que vira, al tall, primer cap al rosat i després cap al grisós, que forma micorrizes amb les estepes (Leccinum corsicum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del grup dels mataparents, de l'ordre de les boletals, gros, de barret blanquinós i convex, amb tubs d'un roig viu en madurar, i cama obesa, que es fa en boscos de planifolis de regions calcàries i pot produir alteracions gastrointestinals (Boletus satanas). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. pimpinella morada Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, d'olor de fruita i aspecte variable, sovint amb reflexos bruns, però que presenta sempre tonalitats morades o blavoses, sobretot a les làmines i a la cama (Lepista nuda). pimpinella morada petita Bolet de l'ordre de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Pholiota, de l'ordre de les cortinarials, gairebé sempre lignícola, de carpòfor carnós, que sovint conserva, en forma d'esquames, restes del vel. foliota de carbonera Foliota de barret viscós, abundant en els llocs on hi ha hagut foc (Pholiota [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malura produïda per un ascomicet, que redueix la fotosíntesi i debilita la planta atacada. Bolet del gènere Capnodium, del grup dels ascomicets, que creix sobre les fulles i els branquillons de diverses plantes, aprofitant exsudats produïts per la picada d'insectes o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les teleforals, força gros, de barret i cama de color gris brunenc, de carn molsuda però dura i amarga, i himeni en tubs blancs i curts, comestible en fase molt jove, que viu en pinedes de baixa altitud, sovint no gaire lluny de la costa (Boletopsis leucomelaena). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
europaeus). Cuereta. Bolet del grup dels lactaris, de l'ordre de les russulals, de barret convex, després aplanat o infundibuliforme, de color groguenc o lleugerament ataronjat, amb zones concèntriques més fosques, ocràcies o vermelloses, de làtex blanc i gust molt picant i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que malalteja d'alguna part del cos. Tocat del pit. Tocat de poagre. estar tocat [o estar tocat del cap, o estar tocat de l'ala, o estar tocat del bolet] No estar bé del cap, no ésser-hi tot. Que comença a sentir els efectes d'una malura, a passar-se a causa d'una macadura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de fongs basidiomicets, que comprèn molts representants lignícoles, de carn sovint dura i imputrescible, d'himeni llis, amb porus o amb agulles, com ara els bolets de soca, la pipa i el bolet d'esca, i alguns bolets comestibles, com els peus de rata, la sabatera, el rossinyol i el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, d'olor com de canyella, al principi tot ell embolicat per un vel de clapes brunes, després esquinçat formant una beina oberta a la part alta de la cama en forma d'anell o de garlanda, comestible però una mica amargant, freqüent a les [...]
