FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
interrogativa, condicional o en una oració que expressa suposició o dubte, algun. Tens cap mocador que em puguis deixar? Si cap d'ells et pregunta alguna cosa, no li responguis. Jo no sé com pot fer servir cap de les eines que li han deixat. En una oració negativa, gens de. No té cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enfonsarà el país. No és gens decidit: per no res s'enfonsa. Rompre, fer una obertura (en alguna cosa), de fora endins, de dalt a baix. Per entrar-hi vam haver d'enfonsar la paret. No pots obrir-la, la porta? Enfonsa-la, doncs! Es va enfonsar el sostre, i tots van anar a parar al pis de baix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Després d'haver passat el temps oportú o judicat oportú, assenyalat, acostumat. Heu arribat tard: el tren ja ha sortit. Avui dinarem tard. Llevar-se tard. fer tard Arribar amb retard. Sempre fan tard, no són gens puntuals. fer tard No ésser, no comparèixer, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de càmping, vam agrair poder dormir tous en un llit de debò. Que cedeix fàcilment, no gens ferm. Malalt, cansat, decrèpit. Després de l'esforç, va acabar ben tova. Hem trobat l'avi molt tou: no creiem que duri gaire. Afectat, deprimit. D'ençà que va morir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
engolir res. assentar-se bé alguna cosa Fer profit al cos. Una rialla s'assenta bé. Cap menjar no se li assenta bé. assentar-se bé alguna cosa Aquell arrambatge no se li havia assentat gens bé. assentar-se malament alguna cosa No fer profit al cos. Qualsevol medicament se li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
boscos dels voltants. No anaven pas plegats: anaven escampats. Fer que (un líquid) s'estengui sobre una superfície. Escampar licor sobre un pastís. L'oli vessat es va escampar per terra i no en van poder aprofitar gens. escampar-se com una taca d'oli [o escampar-se com taca d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que fugint d'un extrem s'ha caigut en l'altre. ni poc ni molt [o ni poc ni gaire] No gens. no poc ni gaire Molt, més que hom no es podia pensar. M'ha costat no poc ni gaire trobar aquest llibre. tenir en poc Considerar de poc valor. Els crítics tenen en poc l'obra literària d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cogombre, veritat? Veritat que li ho digueres? [usat generalment en pl.] Allò que hom diu a un altre sobre els seus defectes, les queixes que en té, etc., sense plànyer-lo gens i atenint-se a la realitat. Dir, cantar, les veritats a algú. Les veritats són amargues. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gens ni mica, absolutament gens. Paga i senyal. paga i senyal V. paga. Ona electromagnètica utilitzada en un sistema de telecomunicació per a transmetre la informació. Magnitud física, generalment elèctrica, variable amb el temps, que transmesa i detectada adequadament [...]
