41.
bufetejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
galtejar plantofejar confirmar (fam.) girar (o desfer, o rompre) la cara(a algú), donar-li una bufetada forta. plantar (a algú) els cinc dits a la cara pegar (o clavar, o ventar) una bufetada inflar els morros(a algú) (vulg.) fer una cara nova(a algú) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
42.
morro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
romper los morros fam inflar els morros. 10 tener morro (o tener alguien un morro que se lo pisa) fig i fam tenir morro, tenir molta barra (o moltes penques), tenir uns pebrots que se'ls trepitja. [...]
|
43.
alçar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Portar a un nivell més alt. sobrealçar, fer encara més alt; esp. fer més alt un arc, una volta, etc., que si fos rodó. enlairar, alçar enlaire. elevar (->) cimar, fer créixer en alt més que en ample la copa d'un arbre. inflar(fig.) (la veu, els preus, un compte) aixecar. 2 Fig [...]
|
44.
exagerar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
forçar. Forçar la dosi d'un medicament. Forçar la veu. carregar inflar ponderar(les qualitats, els mèrits, d'algú o d'alguna cosa) extremar. Extremar el rigor. portar a ultrança dramatitzar(una descripció). No dramatitzis les coses, que no n'hi ha per a tant. engrossir. Quan descriu un accident [...]
|
45.
morro
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
diablos). 12 fer morros fig i fam [fer cara de disgust] poner morro (o torcer el morro). Quan li ho vaig dir, va fer morros, cuando se lo dije, torció el morro. 13 fer morros fig i fam [enutjar-se] estar de morros. Fa morros des de fa dos dies, está de morros desde hace dos días. 14 inflar els morros fam [...]
|
46.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[ilusionar] inflar el cap a algú. 46 calentarse la cabeza escalfar-se el cap. 47 cargarse la cabeza tenir el cap espès (o carregat). 48 con la cabeza alta (o erguida, o levantada) amb el cap ben alt. 49 con la cabeza baja amb el cap baix (o cot, o jup). 50 conservar la cabeza fig no perdre el cap. 51 cortar [...]
|
47.
augmentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, augmentar en agudesa (s'usa més sovint com a pron.). Aguditzar una crisi. Aguditzar-se un dolor, una malaltia, la febre, el fred. prosperar, donar feliç augment. Que Déu prosperi la vostra casa! Cp. exagerar, inflar, ajuntar Ant. Disminuir. Empoquir. Desnombrar. 2 v. intr. Esdevenir més gran una [...]
|
48.
pegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pegar-li amb una mitja plena d'arena. rompre la crisma desfer (o girar, o rompre) la cara fer un cap nou (o una cara nova) inflar els morros gratar la tinya(a algú) apallissar, bufetejar, bastonejar. 5 tocar el cavall amb el fuet, pegar-li lleugerament amb el fuet. 6 (pegar-sepron.) [...]
|
49.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam inflar els morros, fer una cara nova. 34 salirle a uno de las narices fig i fam donar-li la gana, venir-li de gust, passar-li pel cap (o pels pebrots, o pels collons). Hace siempre lo que le sale de las narices, fa sempre el que li dona la gana. 35 sangrar (o echar sangre) por las narices treure [...]
f [pl: -ices] 1 nas m. 2 p fr [narina] nariu m. 3 fig [olfato] nas m. 4 fig [sagacidad] nas m. Tiene buena nariz para los negocios, té un bon nas per als negocis. 5 [del vino] aroma, buquet m. 6 [del picaporte] nas. 7 [del alambique] bec m. 8 pl nas m sing. Tengo las narices tapadas, tinc el nas tapat. 9 asomar las narices fam treure el nas (o el cap) per un lloc. 10 dar en la nariz fig i fam [presentir] dir-li el cor, tenir nassada (o fums). Me da en la nariz que esto fracasará, em diu el cor que això fracassarà. 11 dar en las narices fig i fam [desairar] deixar amb un pam de nas. Trajo a su marido para dar a las otras en las narices, va portar el seu marit per deixar les altres amb un pam de nas. 12 darse (o dar) de narices fig i fam [tropezar] topar (o anar a petar) de morros. Iba leyendo y se dio de narices contra un árbol, anava llegint i va topar de morros contra un arbre. 13 darse de narices con alguien fig i fam [encontrárselo] topar, topar nas a nas. Ayer me di de narices con mi jefe, ahir vaig topar nas a nas amb el meu director. 14 darse de narices en algo fig i fam [estrellarse ante una dificultad] estavellar-se, topar. Se dio de narices en aquel problema, es va estavellar amb aquell problema. 15 en mis (o tus, etc) propias (o mismísimas) narices a la cara. 16 hablar con (o por) la nariz fig i fam parlar amb el nas (o de nas). 17 estar hasta las narices tenir-ne el pap ple. Estoy hasta las narices de su malhumor, en tinc el pap ple, del seu mal humor. 18 estar hasta las narices [estar harto] haver-n'hi un feix (o un tip). ¡Estoy de tí hasta las narices!, n'hi ha un feix, de tu! 19 hasta las narices fig i fam fins al capdamunt. Este asunto me tiene hasta las narices, aquest assumpte em té fins al capdamunt. 20 hinchársele las narices a alguien fig i fam pujar a algú la mosca al nas. 21 meter las narices en todo fig i fam [curiosear, entrometerse] ficar el nas pertot arreu. 22 nariz aguileña nas aguilenc. 23 nariz chata nas camús (o xato). 24 nariz griega nas grec. 25 nariz respingona (o respingada, o remangada) nas arromangat. 26 ¡narices! fig i fam i un be (o un be negre)! 27 ¡... ni narices! fig i fam ...ni romanços!, ...ni històries! ¿Un regalo? ¡Ni regalos ni narices!, un regal? Ni regals ni romanços! 28 no ver más allá de sus narices fig i fam no veure-hi més enllà del nas. 29 por narices fig i fam perquè sí, perquè em dona la gana. ¡Lo haré por narices!, ho faré perquè sí! 30 quedarse con dos palmos de narices fig i fam restar (o quedar) amb un pam de nas. 31 ¡qué narices! què carat (o carall)!, què diantre! 32 refregar (o refrotar, o restregar) algo a alguien por las narices fig i fam clavar (o tirar, o fer petar) per la cara. 33 romper las narices fig i fam inflar els morros, fer una cara nova. 34 salirle a uno de las narices fig i fam donar-li la gana, venir-li de gust, passar-li pel cap (o pels pebrots, o pels collons). Hace siempre lo que le sale de las narices, fa sempre el que li dona la gana. 35 sangrar (o echar sangre) por las narices treure sang pel nas. 36 sonarse las narices mocar-se. 37 tener a alguien agarrado por las narices fig i fam tenir algú dins del puny, fer ballar algú com una baldufa. 38 tener delante de las narices tenir davant del nas. |
50.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros. 33 dar la cara fig i fam donar (o treure) la cara. 34 dar la cara fig i fam [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara. 35 dar (o sacar) la cara por otro fig i fam donar (o mostrar, o treure) la cara per algú. 36 de cara [...]
|