Per fer referència a l'acció de suggerir oa una cosa suggerida, en català cal fer servir el nom suggeriment (i no suggerència o sugerència). Per exemple:
Trobo precipitat el suggeriment de prescindir dels seus serveis.
Adreceu els suggeriments a la bústia ciutadana.
Un suggeriment: no t'hi [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
comandament a distància telecomandament En català, no existeix la paraula mando, ja que es tracta d'un castellanisme. El seu equivalent és comandament. Exemples: crit de comandament, comandament militar, comandament de vol.
Per tant, l'aparell que serveix per activar, dirigir o desactivar un altre [...]
convé.
Aquest fenomen també es dona en alguns parlars orientals amb la vocal realitzada com a u.
En valencià i en part del tortosí, a més a més, també es pronuncia una oen l'infinitiu:
M'agradaria vore esta pel·lícula.
En alguns parlars nord-occidentals es donen formes amb e en l'infinitiu, el [...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
Un dels sentits del verb posar és 'fer que alguna cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat'. Per exemple:
posar un llibre a l'armari
posar la corretja al gos
posar la data a una carta
El verb ficar, en canvi, té, entre altres, el [...]
làmpada d'incandescència o elèctrica el terme més comú és bombeta. Per exemple: No tenim llum perquè s'ha fos la bombeta.
Llàntia, en el sentit de 'llum que conté un dipòsit de líquid combustible'. Per exemple: A les excavacions arqueològiques i a les mines fan servir llànties.
La denominació làmpara [...]
La forma general per denominar la massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard és bunyol.
En alguns parlars, també hi ha la forma [...]
, en aquest cas, el verb es construeix només amb el complement indirecte. Per exemple:
Pegaven a l'Albert.
A l'hora de fer la substitució pronominal d'aquests complements, el complement animat, el directe, se substituirà pel pronom el, la, els, les, si és determinat, o pel pronom en, si es tracta d [...]
Les formes legat i llegat tenen significats diferents.
Un legat és un delegat. Per exemple: Ahir va arribar el legat italià.
En canvi, un llegat és allò que es deixa a algú altre en un testament, o allò que passa d'una generació a una altra. Per exemple: Un llegat col·lectiu que tenim la missió [...]
En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.