En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.
1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
breu que trenca la continuïtat normal d'una acció cinematogràfica, en què es mostra només un detall característic'.
El plural de la paraula adaptada es forma tal com es fa habitualment en català en paraules amb aquesta terminació. És a dir, afegint-hi la terminació -os: flaixos.
[...]
, focus, corpus, fetus, porus, virus, etc.;
els noms compostos que tenen l'últim element flexionat en plural: comptagotes, obrellaunes, paracaigudes, penja-robes, rentaplats, somiatruites, trencaclosques, etc.
un conjunt escàs d'adjectius: isòsceles, llepafils, norris...;
Cal recordar que el nom [...]
general: gral.
gir postal: GP
gir telegràfic: GT
el meu gir: m/g
govern: gov.
grup comú d'experts en fotografia (Joint Photographics Experts Group): JPEG
Guàrdia Civil: GC
Guàrdia Urbana: GU
habitants: h.
habitatge de protecció oficial: HPO
història: hist.
Honorable Senyor: H. Sr., Hble. Sr [...]
junta de govern: j. de gov.
junta directiva: j. dir.
jurídic, jurídica: jur.
jurisprudència: jurispr.
jutjat de primera instància: j. de 1a. inst.
laborable: lab.
làmina: làm.
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals: LGTBI
limitada: ltda.
limitat: ltat.
línia d'abonat digi [...]
nacional: nac.
negociat: neg.
negreta: negr.
nombre: nre.
nominal: nom.
nominatiu: nom.
nota: n.
nota bene ('advertiu-ho bé'): n. b., NB
nota de l'autor, nota de l'autora: n. de l'a.
nota de l'editor, nota de l'editora: n. de l'e.
nota de la redacció: n. de la r.
nota de la traductora: [...]
unitat: u.
unitat de cures intensives: UCI
cada unitat: c/u, c. u.
universitari, universitària: univ.
urbanització: urb.
urgència: urg.
sobre vagó: s/v
valor: v/
vegeu: v., veg., vg.
vehicle: veh.
vehicle de transport amb conductor: VTC
velocitat: vel.
venciment: venc.
venedor: ven.
ve [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.