Resultats de la cerca frase exacta: 9

Diccionari de la llengua catalana
1. asta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal a l'extrem del qual va fixat el ferro de la llança, de l'alabarda, de la pica, etc. Llança 1 1. Pal de bandera. Bandera a mitja asta. Peça simple, disposada amb unes altres als extrems del buc d'un vaixell, no unida a la varenga, que substitueix la quaderna. Traç [...]
2. relló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferro de la llança. Asta de fusta amb punta de llança i amb una osca prop d'aquesta, emprada en el toreig a cavall. [...]
3. alabarda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llança amb dues ales sota la punxa, amb funcions de destral l'una i de punta, ganiveta o destral l'altra, proveïda d'una asta d'uns 2 metres. [...]
4. estelat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple d'estels. Un cel estelat. Ornat amb un estel o amb més d'un. Bandera estelada. Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l'asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans [...]
5. pica 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma antiga que consisteix en una asta o pal que porta en un extrem un ferro petit i agut, més curta que la llança. Barra llarga de fusta i amb punta de ferro que s'usa per a picar els toros a les corregudes de bous. Coll de la baralla francesa que duu dibuixades fulles lanceolades [...]
6. ast
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro punxeguda en un dels caps en què s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un pollegó prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de la llança, [...]
7. estendard
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bandera de guerra. Ensenya de cavalleria, més petita que la d'infanteria. Ensenya que usen les corporacions religioses i civils, en què el drap penja d'una vareta horitzontal col·locada a l'extrem superior d'una asta vertical formant creu amb aquesta. Bandera, penó o guió [...]
8. corbata
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira de seda, de mussolina, etc., que es porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant. Una corbata de seda. Fer el nus de la corbata. corbata de llacet Corbatí 1 . Banda que forma llaçada, posada a l'extrem de l'asta d'una bandera, d'un estendard. En l'esport de [...]
9. banderola
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bandera petita com la que se sol posar al cim de l'asta de les llances, o a les mans d'una imatge del Crist ressuscitat o de sant Joan Baptista. Senyal giratori de fusta o de ferro, mena de penell, que es posa al cim dels campanars, de les xemeneies, etc., per a assenyalar la direcció del vent [...]