FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Col d'una raça cultivada, de caluix molt curt, el qual tot just sorgeix de terra s'engruixeix formant un tubercle comestible (Brassica oleracea var. gongylodes). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar coix, ésser coix. Coixejar del peu dret. Coixejar de la cama esquerra. Aquesta cadira coixeja. Un vers, no ésser just de mesura. Aquell vers coixejava del tot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és sempre d'ànim serè i just en tots els casos i envers tothom. Propi d'una persona justa i equilibrada. Una actitud equànime. Un dictamen equànime. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estret, oprimit. Les mànigues del vestit són massa escanyades dels punys. anar escanyat Anar molt just de temps, de diners, etc. escanyat de llet Escanyolit per insuficiència d'alletament. Gasiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No més de, tot just. Solament té quatre anys. No altre que. El motiu d'aquella trucada fou solament felicitar-lo. Únicament 2. Digues solament una paraula i t'ho donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provar que (algú o quelcom) és just, innocent, legítim, real. Com podreu mai justificar la vostra acció? El fi no justifica els mitjans. Va ser molt impertinent, la fatiga no el justificava. Les nostres esperances, les nostres profecies, els fets les han vingudes a justificar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar o assegurar provisionalment amb una costura de punts llargs o bastes (allò que s'ha de cosir després). Abans d'emprovar encara falta embastar les mànigues. L'obra, tot just l'hem embastada: hi ha feina llarga a acabar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan o part d'un òrgan que tot just comença a desenvolupar-se. Òrgan imperfectament desenvolupat incapaç de fer la funció que havia tingut en un període filogenètic anterior. El rudiment de cua de l'home. Primers elements d'un art, d'una ciència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos subcònic, amb el cap cuboide, els ulls petits i dirigits cap amunt, la boca grossa i vertical, amb una forta espina sobre els flancs just darrere l'opercle, que inclou la rata. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (una cosa) en justa proporció amb una altra, perquè hi vingui bé, s'hi acomodi, s'hi adapti. Ajustar un tap a un orifici. Ajustar un vestit al cos, un capell al cap. El caragol de la clavilla no s'ajusta a la femella. Conformar a allò que és just, a una norma [...]
