FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vagó ha sortit de la via. La porta ha sortit de polleguera. Sortir un riu de mare. Sortir d'una malaltia. Sortir de dubtes. Sortir de la qüestió. Sortir d'una dificultat. entrar per una orella i sortir per l'altra V. entrar. Allò que estava ocult, aparèixer, manifestar-se [...]
m 1 tecnol [gozne, marco de puerta o ventana] polleguera f. 2 fuera de quicio fig [persona] fora de si. 3 sacar de quicio fig [una cosa] treure de polleguera, fer perdre el seny. 4 sacar de quicio a uno fig fer sortir algú de polleguera. 5 salir de sus quicios p fr [una cosa] sortir de polleguera. [...]
v tr 1 [una puerta] treure de polleguera. 2 fig desballestar, desguitarrar, esgavellar. La enfermedad ha desquiciado sus planes, la malaltia ha desballestat els seus plans. 3 fig [trastornar] trastornar, trastocar, trasbalsar, desballestar. La guerra nos desquició, la guerra ens va trastornar. 4 [...]
f 1 [tranquilidad] calma. 2 fig calma. 3 ¡calma! calma!4 calma chicha mar calma absoluta, mar plana, albaïna. 5 con calma amb calma. 6 ¡con mucha calma! amb compte!7 en calma en calma. 8 perder la calma perdre la calma, sortir de polleguera, sortir de fogó. [...]
f 1 bot [vid] parra. 2 bot cep m. Hoja de parra, fulla de cep (o pàmpol). 3 parra virgen bot [Parthenocissus quinquefolia] vinya verge. 4 subirse a la parra fig i fam [enfadarse] treure foc pels queixals, sortir de fogó (o de polleguera), enfilar-se com una carbassera. [...]
v tr 1 [atolondrar] destarotar, desconcertar, destemptar. 2 [exasperar] exasperar, treure de polleguera. v intr 3 [decir o hacer desatinos] desvariar, desvariejar, dir (o fer) disbarats. 4 [la puntería] fallar, errar. [...]