FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior del tronc que va des de l'última vèrtebra cervical fins al sacre. Revers. El dors d'una fulla. El dors d'un escrit, el verso. Part superior de certs òrgans com el nas, la llengua, el peu, etc. Part superior d'una cosa que hom considera ajaguda de bocaterrosa. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les oleàcies, de tronc gruixut i tortuós, fulles lanceolades enteres, coriàcies, grisenques i cobertes de pèls esquamiformes al revers, flors blanquinoses, en petits raïms o panícules, i fruit en drupa, cultivat a la regió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Palmera monoica del gènere Raphia, de tronc gruixut, fulles pinnades i blanquinoses per sota, i fruit cobert d'esquames, font de la fibra del mateix nom. Fibra extreta de les fulles de la ràfia, blana, sedosa i molt resistent, que serveix per a fer cabassos, lligams, etc. Fibra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les bombacàcies, de tronc inflat i espinós, fulles palmaticompostes, flors piloses per fora, blanques, grogues o vermelloses, i fruit en càpsula grossa amb les llavors cobertes de llargs pèls sedosos, originari d'Amèrica del Sud i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corbar (alguna cosa) de manera que formi un o més cercles o espires al voltant d'una altra cosa. Entortolligaren una corda a la cintura del reu. El porxo era ple de lianes enfiladisses que s'entortolligaven per les columnes. Una serpent s'havia entortolligat al tronc d'un arbre. Vol parlar tan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre dioic de tronc simple, de mida petita i poc consistent, fulles grosses profundament palmades, agrupades al capdamunt de la tija, flors unisexuals grogues i fruits en baia, les papaies, que neixen per sota del fullatge, originari de l'Amèrica Central i molt cultivat als països [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part lateral d'una muntanya. Paret d'una mina o d'una excavació. Situat a un costat. Les parts costeres. fer coster No encertar el blanc. Primer i darrer dels taulons que se serren d'un tronc. Grup de sis fulls de paper defectuós que antigament es posava a la part superior i a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina consistent en un bloc de fusta de forma de tronc de con, fixat a l'extrem d'un mànec concèntric, emprada per a afermar una capa de terra, de grava, etc. picó pneumàtic Martell pneumàtic proveït d'una eina plana que en percudir el sòl l'aplana. Martell de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les sapotàcies, autòcton de l'Amèrica Central, de fruit comestible i fusta apreciada, el tronc del qual dona un làtex que és emprat per a la fabricació de xiclet (Manilkara zapota o Achras zapota). Arbre caducifoli de la [...]