Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 8

1. comanador
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prelat en certs ordes religiosos. Comanador de l'orde de Santiago. En certs ordes honorífics, el qui té el grau superior al de cavaller o oficial. La Creu de Comanador. Comanador de la Legió d'Honor. Cavaller que tenia una comanda, en certs ordes militars. [...]
2. comanador
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [dignitat] comendador.  [...]
3. comanadoria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat i benefici de comanador. Residència del comanador. Territori pertanyent a un comanador o posat sota la seva autoritat. [...]
4. batlliu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Districte governat per un batlle. Comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. [...]
5. comanda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
6. comendador (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m comanador.  [...]
7. comendero (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m hist comanador.  [...]
8. superior
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) comanador(de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià [...]