Resultats de la cerca frase exacta: 120
|
111.
cantar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, en el comedor, desentona. 6 fig [fer pudor] cantar, apestar, oler mal. Et canten els peus, te cantan los pies. v tr 7 cantar. Cantar les lletanies, cantar las letanías. 8 [celebrar, lloar] cantar. Cantar les virtuts de l'estimada, cantar las virtudes de la amada. 9 [un text] cotejar en voz alta. 10 [...]
|
|
112.
peste
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 pesta, pestilència. Peste bubónica, pesta bubònica. 2 fig i fam [mal olor] pesta, pestilència, pudor. 3 fig i fam [cosa mala] pesta. 4 fig [persona malvada] pesta. 5 fig [plaga] pesta, plaga. 6 pl fig i fam penjaments m, paraulades. Decir (o echar) pestes de uno, dir penjaments (o paraulades [...]
|
|
113.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(fig.) donar mala vida(a algú) donar destret(a algú) (hiperb.), causar-li gran molèstia. fer la guitza (o la punyeta, o la tinyeta) (fam.) pudir-li(a algú una cosa). Ja em put, aquesta lletania de lamentacions! fer pudor(a algú una cosa) (fig.), íd. estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt fer [...]
|
|
114.
vergonya
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Una deliciosa confusió es pintà al seu rostre. desconcert pudor timidesa(->) Cp. respecte humà 4 Estimació de la pròpia honra. decència. És una gent sense decència. punt d'honor amor propi 5 pl. genitals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
115.
olor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
beguda una substància que s'hi ha produït químicament. pudor. 2 Fer olor: pudir. saber. Aquesta ampolla sap a petroli. flairar. Com flairen aquestes roses! flairejaro flairosejar, fer flaire. 3 Perdre l'olor: Esbravar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
116.
mal 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
gràcies). 11 menos mal que sort que, encara sort que, encara rai que, i bo que. 12 ¡no está mal! déu-n'hi-do!, no està malament del tot13 oler mal fer pudor. 14 por mal que le venga anant malament, en el pitjor dels casos. 15 saber mal [una cosa] tenir mal gust. 16 saber mal [causar disgusto] saber greu [...]
|
|
117.
cuerno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
botavant. 12 no valer un cuerno fig i fam no valer un clau. 13 oler a (o saber a) cuerno quemado fig i fam fer pudor de cremat (o de socarrim), fer mala espina. 14 poner en los cuernos del toro fig i fam posar entre l'espasa i la paret. 15 poner los cuernos fig i fam [hacer cornudo] posar banyes. 16 ¡un [...]
|
|
118.
avorrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ja em put aquesta jeremiada. fer pudor (una cosa a algú) atipar donar la lata (o la llauna) enfastijar 3 (avorrir-sepron.) enlleir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
119.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana. abalançar-se (contra algú) atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen. 2 Començar una acció destructora sobre alguna cosa. menjar-se. L'àcid es menja el coure. rosegar. L'aiguafort rosega el ferro [...]
|
|
120.
carn
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(sense greix, es diu esp. de la carn de porc) carn d'olla, olla o bullit, carn bullida amb altres ingredients per a fer el brou de l'escudella. pellanc, tall de carn. pelleringa, tros prim de carn en què hi ha molta pell. carnús, carn mig passada. carnum, carn passada. Pudor de carnum. palpís [...]
1 Els músculs del cos humà i dels animals. molsa, massa carnosa d'una persona. tou, en certes frases. El tou de la cama. palpís, tou de carn. molla. La molla dels braços, de les cames, de les cuixes, de les anques, etc. Tenir bones molles, tenir moltes carns, estar gras. polpa. La polpa dels dits. carnassa, abundància de carn. carnussa, abundància fastigosa de carn. carnatge, tota mena de carn, esp. la que destrossen les bèsties de presa. carnadura (→), manera d'ésser la carn, quant a la guarició de les ferides. Tenir bona carnadura. carnús, carn dolenta adherida a la pell d'un animal escorxat. Cp. carnació: color de les carns d'una persona. Blanc de carnació. 2 La carn dels animals considerada com a aliment. tall, la carn d'un guisat, per oposició als vegetals, suc, etc. Només li agrada el tall. morterol, carn capolada en el morter. carn blanca (del pit de gallina o pollastre) carn de pèl (de conill, llebre, etc.) carn de ploma (d'ocells) carn de llet (d'animals de llet) salvatgina (de bèstia salvatge, de caça) porquim, carn de porc. frescum o frescumada, carn de porc matat de poc. salaó o salums, carn salada. xixina, carn picolada o trinxada. carn magra (sense greix, es diu esp. de la carn de porc) carn d'olla, olla o bullit, carn bullida amb altres ingredients per a fer el brou de l'escudella. pellanc, tall de carn. pelleringa, tros prim de carn en què hi ha molta pell. carnús, carn mig passada. carnum, carn passada. Pudor de carnum. palpís, tros de carn sense os. carnalatge, carn feta a trossos i salada que serveix de provisió en una nau. bistec, tall de carn de bou, de vedella, etc. filet, tros prim de carn o de peix, sense os o sense espines; també, tros de llom del bou, etc. llenca, bistec (Alc.). entrecot, tros de carn tallat entre dues costelles. llonza, tros de carn de moltó, de porc, etc., adherida a una costella falsa. gadolla, carn introduïda de contraban, a l'època dels burots municipals. 3 (d'un fruit) drupa molsa polpa bessó, carn d'un fruit de clofolla, especialment de l'ametlla. 4 → cos, sexualitat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Els músculs del cos humà i dels animals.
molsa, massa carnosa d'una persona.
tou, en certes frases. El tou de la cama.
palpís, tou de carn.
molla. La molla dels braços, de les cames, de les cuixes, de les anques, etc. Tenir bones molles, tenir moltes carns, estar gras.
polpa. La polpa dels dits.
carnassa, abundància de carn.
carnussa, abundància fastigosa de carn.
carnatge, tota mena de carn, esp. la que destrossen les bèsties de presa.
carnadura (→), manera d'ésser la carn, quant a la guarició de les ferides. Tenir bona carnadura.
carnús, carn dolenta adherida a la pell d'un animal escorxat.
Cp. carnació: color de les carns d'una persona. Blanc de carnació.
2 La carn dels animals considerada com a aliment.
tall, la carn d'un guisat, per oposició als vegetals, suc, etc. Només li agrada el tall.
morterol, carn capolada en el morter.
carn blanca (del pit de gallina o pollastre)
carn de pèl (de conill, llebre, etc.)
carn de ploma (d'ocells)
carn de llet (d'animals de llet)
salvatgina (de bèstia salvatge, de caça)
porquim, carn de porc.
frescum o frescumada, carn de porc matat de poc.
salaó o salums, carn salada.
xixina, carn picolada o trinxada.
carn magra (sense greix, es diu esp. de la carn de porc)
carn d'olla, olla o bullit, carn bullida amb altres ingredients per a fer el brou de l'escudella.
pellanc, tall de carn.
pelleringa, tros prim de carn en què hi ha molta pell.
carnús, carn mig passada.
carnum, carn passada. Pudor de carnum.
palpís, tros de carn sense os.
carnalatge, carn feta a trossos i salada que serveix de provisió en una nau.
bistec, tall de carn de bou, de vedella, etc.
filet, tros prim de carn o de peix, sense os o sense espines; també, tros de llom del bou, etc.
llenca, bistec (Alc.).
entrecot, tros de carn tallat entre dues costelles.
llonza, tros de carn de moltó, de porc, etc., adherida a una costella falsa.
gadolla, carn introduïda de contraban, a l'època dels burots municipals.
3 (d'un fruit)
drupa
molsa
polpa
bessó, carn d'un fruit de clofolla, especialment de l'ametlla.
4 → cos, sexualitat.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana