21.
dicho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 [participio pasado de decir] 2 el (o la) dit -a, el (o la) susdit -a. Dicho monumento, el dit monument. 3 dicho y hecho dit i fet. 4 mejor dicho millor dit (o més ben dit). Es médico, o mejor dicho cirujano, és metge, o millor dit cirurgià. 5 tener por dicha una cosa tenir per decidida [...]
|
22.
fama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fama. Tener buena fama, mala fama, tenir bona fama, mala fama. 2 cobra buena fama y échate a dormir agafa (o cria) fama i posa't a jeure. 3 conquistar fama agafar fama, tornar-se famós. 4 dar fama donar fama, fer conèixer, acreditar. 5 de fama [afamado] de fama. Un médico de fama, un metge de [...]
|
23.
al
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[contracción de a y el] 1 al. 2 [seguida del sustantivo masculino] al, a l', a la. Ha bajado al sótano, ha baixat al soterrani. Llévalo al ascensor, porta-ho a l'ascensor. 3 [a la casa de] a cal, a ca l'. Vamos a ir al médico, anirem a cal metge. Ve al boticario a por especias, ves a ca l [...]
|
24.
jefe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estación cap d'estació. 15 jefe de Estado cap d'estat. 16 jefe de familia cap de família (o de casa). 17 jefe de gobierno cap de govern. 18 jefe de negociado cap de negociat. 19 jefe médico metge en cap. [...]
|
25.
fe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fe. La fe mueve montañas, la fe mou muntanyes. 2 [confianza] fe, confiança. Tenía mucha fe en aquel médico, tenia molta fe en aquell metge. 3 [documento] fe, certificat m. Fe de bautismo, fe de baptisme. 4 fe, fidelitat. El vasallo debía fe a su señor, el vassall devia fe al seu senyor. 5 a fe [...]
|
26.
llamar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cridar. Te llamé varias veces, et vaig cridar diverses vegades. 2 [dar nombre] dir, anomenar. En su casa le llaman Pepe, a casa seva li diuen Pep. 3 [convocar] cridar, convocar. Llamar a una reunión, cridar a una reunió. 4 cridar, fer venir. Llamar al médico, cridar el metge. 5 [atraer [...]
|
27.
gloria
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aquest metge és una glòria nacional. 6 [satisfacción, orgullo] glòria. 7 [felicidad, placer] glòria. El estudio es su gloria, l'estudi és la seva glòria. 8 fig [causa de placer] glòria, meravella. Este jardín es una gloria, aquest jardí és una glòria. 9 [pastel] flaó m, flaona. 10 art [representación [...]
f 1 [cielo] glòria, glòria eterna (o del cel, o celestial), cel m, paradís m. 2 [grandeza, esplendor] glòria. 3 [fama] glòria. 4 [hecho famoso] glòria, gesta. Las glorias de nuestros antepasados, les glòries dels nostres avantpassats. 5 [persona famosa] glòria. Este médico es una gloria nacional, aquest metge és una glòria nacional. 6 [satisfacción, orgullo] glòria. 7 [felicidad, placer] glòria. El estudio es su gloria, l'estudi és la seva glòria. 8 fig [causa de placer] glòria, meravella. Este jardín es una gloria, aquest jardí és una glòria. 9 [pastel] flaó m, flaona. 10 art [representación pictórica] glòria. 11 cubrirse de gloria fig i fam cobrir-se de glòria. 12 dar gloria fer goig. 13 estar en la gloria estar a (o en) la glòria. 14 que en gloria esté fam que al cel sigui, que Déu l'hagi perdonat. 15 saberle a alguien a gloria una cosa [comida] llepar-se'n els dits (o els llavis, o els bigotis). Este caldo os sabrá a gloria, d'aquest brou us llepareu els dits. 16 saberle a alguien a gloria una cosa ésser quelcom deliciós, exquisit. 17 tener a gloria tenir a glòria. 18 vieja gloria vella glòria. m crist 19 [himno] glòria. 20 gloriapatri (o Gloria Patri). |
28.
carrera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de una procesión, el curs d'una processó. 6 fig [fila] fila, renglera. Una carrera de sillas, una fila de cadires. 7 [en un tejido] carrera. 8 [profesión] carrera. La carrera de las armas, la carrera de les armes. 9 [estudios] carrera. Hace la carrera de médico, fa la carrera de metge. 10 fig carrera [...]
|
29.
hora
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hora donar hora. El médico nos ha dado hora para el viernes, el metge ens ha donat hora per al divendres. 17 dar la hora [en el reloj] tocar hores. 18 de hora en hora [cada vez más] d'hora en hora, hora a hora. 19 de última hora de darrera (o última) hora. 20 en buen (o buena) hora [oportunamente] en [...]
|
30.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu [...]
|