21.
dicho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 [participio pasado de decir] 2 el (o la) dit -a, el (o la) susdit -a. Dicho monumento, el dit monument. 3 dicho y hecho dit i fet. 4 mejor dicho millor dit (o més ben dit). Es médico, o mejor dicho cirujano, és metge, o millor dit cirurgià. 5 tener por dicha una cosa tenir per decidida [...]
|
22.
fama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fama. Tener buena fama, mala fama, tenir bona fama, mala fama. 2 cobra buena fama y échate a dormir agafa (o cria) fama i posa't a jeure. 3 conquistar fama agafar fama, tornar-se famós. 4 dar fama donar fama, fer conèixer, acreditar. 5 de fama [afamado] de fama. Un médico de fama, un metge de [...]
|
23.
al
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[contracción de a y el] 1 al. 2 [seguida del sustantivo masculino] al, a l', a la. Ha bajado al sótano, ha baixat al soterrani. Llévalo al ascensor, porta-ho a l'ascensor. 3 [a la casa de] a cal, a ca l'. Vamos a ir al médico, anirem a cal metge. Ve al boticario a por especias, ves a ca l [...]
|
24.
jefe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estación cap d'estació. 15 jefe de Estado cap d'estat. 16 jefe de familia cap de família (o de casa). 17 jefe de gobierno cap de govern. 18 jefe de negociado cap de negociat. 19 jefe médico metge en cap. [...]
|
25.
fe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fe. La fe mueve montañas, la fe mou muntanyes. 2 [confianza] fe, confiança. Tenía mucha fe en aquel médico, tenia molta fe en aquell metge. 3 [documento] fe, certificat m. Fe de bautismo, fe de baptisme. 4 fe, fidelitat. El vasallo debía fe a su señor, el vassall devia fe al seu senyor. 5 a fe [...]
|
26.
llamar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cridar. Te llamé varias veces, et vaig cridar diverses vegades. 2 [dar nombre] dir, anomenar. En su casa le llaman Pepe, a casa seva li diuen Pep. 3 [convocar] cridar, convocar. Llamar a una reunión, cridar a una reunió. 4 cridar, fer venir. Llamar al médico, cridar el metge. 5 [atraer [...]
|
27.
gloria
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aquest metge és una glòria nacional. 6 [satisfacción, orgullo] glòria. 7 [felicidad, placer] glòria. El estudio es su gloria, l'estudi és la seva glòria. 8 fig [causa de placer] glòria, meravella. Este jardín es una gloria, aquest jardí és una glòria. 9 [pastel] flaó m, flaona. 10 art [representación [...]
|
28.
carrera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de una procesión, el curs d'una processó. 6 fig [fila] fila, renglera. Una carrera de sillas, una fila de cadires. 7 [en un tejido] carrera. 8 [profesión] carrera. La carrera de las armas, la carrera de les armes. 9 [estudios] carrera. Hace la carrera de médico, fa la carrera de metge. 10 fig carrera [...]
|
29.
hora
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hora donar hora. El médico nos ha dado hora para el viernes, el metge ens ha donat hora per al divendres. 17 dar la hora [en el reloj] tocar hores. 18 de hora en hora [cada vez más] d'hora en hora, hora a hora. 19 de última hora de darrera (o última) hora. 20 en buen (o buena) hora [oportunamente] en [...]
f 1 hora. La película dura dos horas, la pel·lícula dura dues hores. 2 astr [huso horario] hora. 3 pl crist hores. Horas canónicas, hores canòniques. Libro de horas, llibre d'hores. 4 a altas (o en las altas) horas de la noche (o de la madrugada) a altes hores (o a alta hora) de la nit (o de la matinada). 5 ¡a buena hora! (o ¡a buenas horas!) en bona hora! 6 ¡a buenas horas mangas verdes! fam quan fou mort el combregaren. 7 a cualquier hora a qualsevol hora. 8 a estas horas a hores d'ara. A estas horas todavía no nos han dicho nada, a hores d'ara encara no ens han dit res. 9 a hora avanzada a altes hores. 10 a la hora a l'hora. Se debe comer a la hora, cal menjar a l'hora. 11 a la hora de ahora p fr a hores d'ara. 12 a la hora en punto a l'hora en punt. 13 a sus horas a la seva hora. 14 a todas horas a tota hora (o a totes hores), tothora. 15 a última hora a última (o darrera) hora. 16 dar hora donar hora. El médico nos ha dado hora para el viernes, el metge ens ha donat hora per al divendres. 17 dar la hora [en el reloj] tocar hores. 18 de hora en hora [cada vez más] d'hora en hora, hora a hora. 19 de última hora de darrera (o última) hora. 20 en buen (o buena) hora [oportunamente] en bona hora. 21 en hora buena [enhorabuena] enhorabona. 22 en mala hora en mala hora. 23 ganar horas (o ganar las horas) guanyar temps. 24 hora de la verdad hora de la veritat. 25 hora H hora H. 26 hora libre [en un horario] hora lliure. 27 hora oficial hora oficial. 28 hora punta hora punta. 29 horas extraordinarias hores extraordinàries. 30 horas menores [liturgia] hores menors. 31 horas muertas hores mortes, estones perdudes. 32 hora suprema darrera hora, hora suprema (o fatal). 33 ir con la hora pegada al culo fam anar escopetejat, treure el fetge per la boca. 34 le llegó la hora fam ha arribat la seva hora. 35 media hora mitja hora. 36 no ver la hora de no veure l'hora de. 37 pasar las horas en blanco [no dormir] passar la nit en blanc. 38 pasar las horas en blanco [no hacer nada] matar el temps (o les hores). 39 pedir hora (o tomar hora) demanar hora. 40 poner en hora [un reloj] posar a l'hora. 41 por hora per hora. El coche iba a cien kilómetros por hora, el cotxe anava a cent quilòmetres per hora. 42 por horas [por instantes] hora a hora, per moments. 43 ¿qué hora es? quina hora és? 44 ¿qué horas son? amer quina hora és? 45 ¿qué horas son estas para llegar? això són hores d'arribar? 46 tener muchas horas de vuelo fig tenir-hi molta pràctica, tenir-hi la mà trencada. 47 una hora escasa una hora escassa, una horeta. 48 una hora larga una hora ben bona, una hora de rellotge. 49 ¡vaya unas horas para salir! quines hores de sortir! 50 ya es hora de ja és hora de. 51 ya es hora de que ja és hora que. adv 52 [ahora] ara. |
30.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu [...]
|