21.
dicho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 [participio pasado de decir] 2 el (o la) dit -a, el (o la) susdit -a. Dicho monumento, el dit monument. 3 dicho y hecho dit i fet. 4 mejor dicho millor dit (o més ben dit). Es médico, o mejor dicho cirujano, és metge, o millor dit cirurgià. 5 tener por dicha una cosa tenir per decidida [...]
|
22.
fama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fama. Tener buena fama, mala fama, tenir bona fama, mala fama. 2 cobra buena fama y échate a dormir agafa (o cria) fama i posa't a jeure. 3 conquistar fama agafar fama, tornar-se famós. 4 dar fama donar fama, fer conèixer, acreditar. 5 de fama [afamado] de fama. Un médico de fama, un metge de [...]
|
23.
al
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[contracción de a y el] 1 al. 2 [seguida del sustantivo masculino] al, a l', a la. Ha bajado al sótano, ha baixat al soterrani. Llévalo al ascensor, porta-ho a l'ascensor. 3 [a la casa de] a cal, a ca l'. Vamos a ir al médico, anirem a cal metge. Ve al boticario a por especias, ves a ca l [...]
|
24.
jefe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estación cap d'estació. 15 jefe de Estado cap d'estat. 16 jefe de familia cap de família (o de casa). 17 jefe de gobierno cap de govern. 18 jefe de negociado cap de negociat. 19 jefe médico metge en cap. [...]
|
25.
fe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fe. La fe mueve montañas, la fe mou muntanyes. 2 [confianza] fe, confiança. Tenía mucha fe en aquel médico, tenia molta fe en aquell metge. 3 [documento] fe, certificat m. Fe de bautismo, fe de baptisme. 4 fe, fidelitat. El vasallo debía fe a su señor, el vassall devia fe al seu senyor. 5 a fe [...]
|
26.
llamar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cridar. Te llamé varias veces, et vaig cridar diverses vegades. 2 [dar nombre] dir, anomenar. En su casa le llaman Pepe, a casa seva li diuen Pep. 3 [convocar] cridar, convocar. Llamar a una reunión, cridar a una reunió. 4 cridar, fer venir. Llamar al médico, cridar el metge. 5 [atraer [...]
|
27.
gloria
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aquest metge és una glòria nacional. 6 [satisfacción, orgullo] glòria. 7 [felicidad, placer] glòria. El estudio es su gloria, l'estudi és la seva glòria. 8 fig [causa de placer] glòria, meravella. Este jardín es una gloria, aquest jardí és una glòria. 9 [pastel] flaó m, flaona. 10 art [representación [...]
|
28.
carrera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de una procesión, el curs d'una processó. 6 fig [fila] fila, renglera. Una carrera de sillas, una fila de cadires. 7 [en un tejido] carrera. 8 [profesión] carrera. La carrera de las armas, la carrera de les armes. 9 [estudios] carrera. Hace la carrera de médico, fa la carrera de metge. 10 fig carrera [...]
|
29.
hora
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hora donar hora. El médico nos ha dado hora para el viernes, el metge ens ha donat hora per al divendres. 17 dar la hora [en el reloj] tocar hores. 18 de hora en hora [cada vez más] d'hora en hora, hora a hora. 19 de última hora de darrera (o última) hora. 20 en buen (o buena) hora [oportunamente] en [...]
|
30.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu [...]
v tr 1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu. 2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul. 3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles. 4 [derrocar] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret. 5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís. 6 [un cohete] tirar, llançar. 7 [una bomba] tirar, llançar. 8 [paracaidista] llançar. 9 [una línea, un plano] tirar. 10 [extender] tirar, estirar. 11 [derrochar] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro. 20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba. 21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont. 22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta. 29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar. 30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada. 31 ir tirando fig i fam anar tirant. 32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar. 33 tirando por bajo tirant curt, pel cap baix. 34 tirar de tirar, estirar. Tirar del arado, tirar l'arada. Tirar del cabello, estirar els cabells. 35 tirar de estirar de. Tirar de un cabo, estirar d'un cap. 36 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [gastar sin miramientos] tirar de veta, no mirar prim, anar en gran, no estar-se de res, granejar. 37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg. 38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa. v pron 39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu. 40 llançar-se. Tirarse en paracaídas, llançar-se en paracaigudes. 41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit. 42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada. 43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei. 44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo el viaje sin dormir, suportar tot el viatge sense dormir. 45 vulg [tener relaciones sexuales] tirar-se. |