FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Col·locar (coses) a intervals, deixant espais entre elles. Estan massa apinyats els arbres: caldria espaiar-los. Espaiar les lletres d'un mot. El metge ha començat a espaiar les visites, a fer-les menys freqüents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digne de crèdit i prestigi. És un metge de reconeguda fama mundial. Aquesta escriptora és molt reconeguda a l'estranger. Agraït 1 1. Li estic molt reconegut per la informació que ens ha fet arribar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom de tercera persona el davant un verb començat en vocal o en h o davant un dels dos pronoms febles hi i en. No l'entenc. L'hem vist. Poseu-l'hi. Treu-l'en. Aquell que tu et creies que era el metge, no l'és pas. Forma que revesteix el pronom de tercera persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. D'una precisió tal que s'empra com a terme de comparació amb els ordinaris de la mateixa classe, s'aplica a un instrument. Agulla magistral. Cronòmetre magistral. En farm., prescrit per un metge, preparat per a un cas particular. Fórmula magistral. Canonge magistral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anar a veure algú a casa seva per amistat, per cortesia, per parlar d'un afer, etc. Fer una visita. Rebre una visita. Tenir visites. Visita de compliment, de cortesia. tornar la visita a algú Visitar-lo en correspondència a una anterior visita seva. visita de metge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar o semblar. No és ple el safareig, encara: no ho serà fins demà. Estava malalt; ara ja no ho està. Jo no sé si és boig; però ho sembla. Li van preguntar si era metge, i va respondre que no ho era. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descordar (la roba) de manera que resti el pit més o menys descobert. Espitrega-li la camisa; no veus com sua? Destapar el pit (d'algú). El metge espitrega el malalt per auscultar-lo. Quan arriba el fred convé no espitregar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar la paraula (a algú) per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d'explicar un fet, d'explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge. La jutgessa ha interpel·lat el testimoni amb severitat. Fer una interpel·lació. Un diputat interpel·là [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cambra destinada a l'estudi, sala de treball d'un advocat, d'un metge, etc. Un gabinet d'estudi. El gabinet d'un ministre. gabinet de lectura Sala on es pot anar a llegir diaris, revistes, llibres. gabinet negre Lloc on s'obren les cartes que semblen suspectes. Lloc on els ministres tenen consell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo, propi, per disposició natural o adquirida, per a fer alguna cosa. Apte per a l'estudi, per al treball. Causes aptes a produir un efecte. Bo o útil per al treball o servei que li és propi. Un obrer apte. Un metge apte. [...]
