FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que rep l'ensenyament d'un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató. Els deixebles de Jesucrist. L'il·lustre catedràtic i els seus deixebles. Persona que segueix la doctrina d'algú. Havia estat deixeble d'un metge naturista. En mitologia els romans són deixebles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un títol. Lletra titular. Títol que encapçala un article o una informació periodística. Que posseeix un títol. Metge titular. Que posseeix una plaça de propietat. Porter titular. Avui el titular de la càtedra donarà una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargat i comprimit, sense radis espinosos, amb les aletes dorsal i anal molt llargues i unides amb la caudal, i les aletes ventrals reduïdes a 1 o 2 filaments, en alguns gèneres situades sota el maxil·lar inferior, que inclou el metge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que practica, especialment la seva religió. Un catòlic practicant. Persona que té el títol per a fer petites operacions, especialment donar injeccions, fer cures o donar els medicaments ordenats pel metge. Persona que, en les farmàcies, està encarregada, sota la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer conèixer, expressar, amb totes les circumstàncies particulars (alguna cosa). El metge ha particularitzat el cas d'aquest malalt. Fer distinció especial (d'algú) en l'afecte, l'atenció, etc. L'assemblea l'ha particularitzat com a soci d'honor. Distingir-se . Aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de consultar; l'efecte. Reunió de dues o més persones per aconsellar-se entre elles entorn d'una determinació a prendre. Abans d'emprendre l'afer, he de fer encara algunes consultes. Entrevista entre un pacient i el metge que l'interroga, l'examina i li prescriu un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de despatxar, especialment un gènere, un producte. Avui hi ha hagut molt despatx de sucre. El despatx de les cèdules és de nou a dotze. Lloc on un director, un funcionari, un advocat, un metge, etc., despatxa els seus assumptes, treballa o rep els seus clients. posar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
física francesa. Que concerneix el cos humà. Les qualitats físiques i les qualitats morals. Un defecte físic. Els plaers físics. Exercicis físics. Metge, especialment el teòric, l'estudiós del cos, de les malalties i dels remeis. Exterior d'una persona. Tenir algú [...]
