Resultats de la cerca frase exacta: 330
|
61.
carícia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demostració d'afecte, d'amor, que es fa tocant suaument amb la mà. Fer carícies a un infant. Contacte suau. La carícia del vent. [...]
|
|
62.
talc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, fil·losilicat trioctaèdric, de fórmula Mg3Si4O10(OH)2, que cristal·litza en els sistemes monoclínic i triclínic i presenta estrat doble compost per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, és de tacte suau, el més tou de tots els [...]
|
|
63.
zèfir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau que tendeix a venir de ponent. Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres. [...]
|
|
64.
aura 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau. Exhalava una aura de candor i d'innocència. Favor, acceptació. Aura popular. Conjunt de trastorns, de durada molt curta, que precedeixen les crisis de certs estats neuropsíquics. [...]
|
|
65.
mans -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De condició suau i dòcil, s'aplica especialment als animals no braus, no esquerps. Compte amb el ruc, que no és gaire mans. Els nois eren mansos com anyells. [...]
mans -a
adj. [LC] [AGR] De condició suau i dòcil, s'aplica especialment als animals no braus, no esquerps. Compte amb el ruc, que no és gaire mans. Els nois eren mansos com anyells. 
|
|
66.
estrígids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de presa nocturns, de l'ordre dels estrigiformes, de mides molt diverses, amb el cap rodó i els ulls situats a la part del davant enmig de discos facials separats, de plomatge críptic i suau, ales arrodonides i cua curta, amb el bec fort i corbat envoltat de [...]
|
|
67.
dolçaina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument aeròfon de fusta, de so agut, amb un tub cònic i llengüeta doble, semblant a la xeremia. Instrument medieval de doble llengüeta, de so més suau que la xeremia. [...]
|
|
68.
borrissol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl suau i curt que fa la llana, el cotó, etc. Pelussa que tenen algunes fruites. El borrissol del préssec. Pèl moixí. Borró 2 1. Herba menuda que cobreix un tros de terra. Morró. [...]
|
|
69.
perfum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Olor agradable. El perfum de les flors, de l'encens. Substància o producte d'olor agradable que s'usa per a perfumar. Una fàbrica de perfums. S'ha posat un perfum nou, molt suau. [...]
|
|
70.
piano
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Piano amb la caixa harmònica perpendicular a terra i al teclat. En mús., d'una manera suau, fluixa. Un piano seguit d'un forte. En moltes màquines de filatura i de tissatge, cordó que mou les pues. Màquina manual per a picar els cartons de les màquines jacquard [...]
|
mans -a
adj. [LC] [AGR] De condició suau i dòcil, s'aplica especialment als animals no braus, no esquerps. Compte amb el ruc, que no és gaire mans. Els nois eren mansos com anyells.
adj. [LC] [AGR] De condició suau i dòcil, s'aplica especialment als animals no braus, no esquerps. Compte amb el ruc, que no és gaire mans. Els nois eren mansos com anyells.