FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., espècie delimitada d'una manera àmplia, corresponent a un conjunt d'individus vegetals que exhibeix una certa variabilitat, ben diferenciada d'altres de properes i fàcilment divisible en entitats infraespecífiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació petita de tronc buidat o d'escorça, etc., pròpia dels pobles primitius. Embarcació semblant a un bot però de línies molt més fines i molt més lleugera. canoa automòbil Gasolinera 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bitllet sencer d'una rifa. Nombre enter. En bot., que té les vores llises i contínues. Fulla entera. Sense restricció. Em van deixar en entera llibertat. Sense alteració. Conservar entera la seva reputació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un sol eix. En cristal·l., que només té un eix de simetria. En bot., constituït per un eix central que produeix branques lliures o englobades en mucílag. Una alga vermella uniaxial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té dos costats simètrics. Que es refereix igualment als dos costats. En bot., que té dos plans de simetria. Que concerneix dues parts. Un conveni bilateral. En jur., fet conjuntament per dues persones. Renúncia bilateral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La vora més baixa d'un vestit talar. Element filamentós de la superfície bacteriana, de naturalesa no proteica, que intervé en la conjugació. En bot., marge o part d'un òrgan dividit en segments molt estrets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a l'heterospòria. Que presenta heterospòria. En bot., producció de dos tipus d'espores, les megàspores, que donaran un gametòfit femení, i les micròspores, que donaran un gametòfit masculí, s'aplica a les plantes superiors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., tricoma, cèl·lula o filament estèril, que creix entre les cèl·lules o els òrgans fèrtils, formadors d'espores o de gàmetes. Estructura del sostre del diencèfal, que en el fetus humà experimenta una involució total. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que té aculis. En zool., que té fibló. Subordre d'insectes himenòpters, la femella dels quals va ordinàriament armada d'un fibló, que comprèn les abelles, les vespes i les formigues. Individu d'aquest subordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dur i aspre, s'aplica al pèl o als cabells. Una cabellera, una barba, hirsuta. Que té el pèl o els cabells hirsuts. L'avi era un home hirsut. En bot., híspid. En med., afectat d'hirsutisme. [...]