FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom nosaltres quan va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que u o d'un pronom feble acabat en vocal. Mira'ns. Se'ns ha dit que no. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer passar lliscant per una estretor. Allà el riu esmuny les seves aigües entre roquissars. Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor. L'anguila se'm va esmunyir d'entre les mans. Ens vam esmunyir per l'espessor de la brolla. Se'ns han esmunyit tres errades. Abstenir-se d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seguit opcionalment de la preposició de, introduint una oració d'infinitiu, tan aviat com. Només obrir la porta, ja es veu el jardí al fons. Només de veure'ns va començar a plorar. Seguit de la preposició de i introduint una oració d'infinitiu, o bé [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
atenció, posar esment al que es diu. Posar-se dret. El nen es va dreçar. La nena es va dreçar sobre els peus. Els pèls se'ns dreçaren de por. Elevar, erigir, (un monument, una estàtua, un altar, etc.). Ordenar, compondre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
casament Anul·lar un casament. desfer un tracte Anul·lar un tracte. Desfer un malentès, un embolic. Desfer un argument. Deslligar, descordar, etc., (allò que ens subjecta, que volem treure'ns, etc.). Desfer-se el cinyell, la cotilla, les bandes. Desembarassar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar fred com el glaç. Feia un fred que glaçava les mans. Aquella nova ens va glaçar la sang, l'ànima, el cor. Esdevenir fred com el glaç. Si ens estem quiets se'ns glaçaran els peus. Al meu pis, a l'hivern em glaço. Quin fred que fa, estic [...]