FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret concedit a l'autoritat administrativa o militar d'expropiar béns particulars o disposar-ne temporalment i d'obligar coactivament a certes prestacions. Requeriment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l'Estat. Model d'administració caracteritzat per la jerarquització, l'especialització de tasques, la regulació escrita dels seus processos i el reclutament de personal per raons de capacitat i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'Església anglicana organitzada jeràrquicament sobre la base de l'autoritat dels bisbes. Església episcopaliana. Membre de l'Església episcopaliana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Administració del tresor públic encarregada de la percepció dels impostos. Bé pertanyent a l'autoritat pública, que podia ésser donat o establert per aquesta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No subjecte a una obligació, a una pena, a una autoritat. Que posseeix immunitat, exempt de la possibilitat de contreure una determinada malaltia infecciosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat. Impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document de l'autoritat competent de l'Estat, pel qual es designa una o més persones per a representar l'Estat i comprometre'l internacionalment. [...]
