FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representant d'un copríncep. Antigament, autoritat delegada de la Corona o d'una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar solemnement en possessió d'un feu, d'una dignitat. Posar en possessió d'un poder, d'una autoritat. Envoltar amb un intent hostil (una plaça forta, una fortalesa, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar l'obediència a una autoritat legítima. La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei. L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent. Rebel·lar-se contra una injustícia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l'autoritat eclesiàstica d'una rectoria a l'altra en un arxiprestat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder legal, poder d'exercir una autoritat judicial en matèria administrativa, social, civil o criminal. jurisdicció acumulativa Jurisdicció per la qual un jutge pot conèixer a prevenció de les mateixes causes que un altre. Dret de les persones o dels organismes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de denunciar; l'efecte. Fer una denúncia. Document en què es deixa constància d'un fet sancionable, que serveix per a notificar-ho a l'autor del fet i a l'autoritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barret alt que usaven els antics perses. Mitra alta cenyida per tres corones i acabada en una creu sobre una bola, que usava el papa com a insígnia de la seva autoritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol nobiliari que donava la casa d'Àustria als prínceps, a les princeses i a les germanes de l'emperador. Antigament, duc de més autoritat que els altres ducs. Muller d'un arxiduc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Militant d'un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d'ocupació o l'autoritat constituïda, que utilitza la tècnica de la guerrilla. Relatiu o pertanyent als partisans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. ésser poderós d'alguna cosa Poder-la fer. No soc poderós d'oferir-vos el que em demaneu. [...]
