Resultats de la cerca frase exacta: 758
|
101.
lloctinent lloctinenta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
|
|
102.
plàcet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assentiment especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l'autoritat eclesiàstica. Acceptació d'una decisió de l'autoritat d'un estat per part del poder polític d'un altre estat. Atorgar el plàcet a la designació del nou ambaixador [...]
|
|
103.
conciliàbul
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concili no convocat per una autoritat legítima. Reunió de gent que tracten de realitzar alguna cosa il·lícita. [...]
|
|
104.
lliurepensador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al lliure pensament. Que no admet altra autoritat que la de la pròpia raó. [...]
|
|
105.
misser 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractament donat antigament a persones d'autoritat i a la gent de lletres. Advocat 1 1 . [...]
misser1
|
|
106.
ex cathedra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que s'utilitza referint-se al papa quan, en virtut de la seva autoritat, defineix qüestions de fe i de moral. Quan parla ex cathedra el sant pare és infal·lible. Dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot [...]
|
|
107.
desentronitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desposseir (algú) de la sobirania, de la preeminència, de l'autoritat. La revolta aconseguí de desentronitzar el monarca. [...]
|
|
108.
insurgir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar-se contra l'autoritat civil o política, contra el govern establert. Els qui s'insurgeixen contra la República. [...]
|
|
109.
súbdit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmès a una autoritat sobirana. Ciutadà d'un estat, com a persona sotmesa a les seves autoritats polítiques. [...]
|
|
110.
condemnació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condemnar o d'ésser condemnat; l'efecte. La condemnació del culpable. Després de la seva condemnació fou dut a presidi. La condemnació d'un llibre, d'una doctrina, per l'autoritat civil, per l'autoritat eclesiàstica. La condemnació de la conducta d [...]
|
misser1
1 m. [LC] [PR] [HIH] Tractament donat antigament a persones d'autoritat i a la gent de lletres.
2 m. [LC] [DR] [HIH] Advocat 1 1 .