Resultats de la cerca frase exacta: 1.401
|
91.
canoner 1 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En nàut., que està armat amb algun canó i es emprat per a la vigilància costanera. Llanxa canonera. Tronera 1 . [...]
|
|
92.
disfàgia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dificultat de deglutir deguda a un trastorn del pas dels aliments en algun punt situat entre la boca i l'estómac. [...]
|
|
93.
inserit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En gram., que es troba dins d'una altra oració, subordinat a algun constituent d'aquesta. Una oració, proposició, clàusula inserida. [...]
|
|
94.
napejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els naps, tenir un gust més fort que d'ordinari. Algun menjar, deixar sentir el gust i l'olor del nap. [...]
|
|
95.
presagiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anunciar per algun senyal (un esdeveniment futur). Les violentes manifestacions i protestes presagiaven un enfrontament armat. Aquest vent presagia pluja. [...]
inserit -ida
adj. [FL] En gram., que es troba dins d'una altra oració, subordinat a algun constituent d'aquesta. Una oració, proposició, clàusula inserida. 
|
|
96.
pullejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un teixit, presentar punts de tonalitat diferent de la del fons, a causa d'algun defecte de filatura, de tintura, etc. [...]
|
|
97.
invocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb precs (a algú) el seu ajut, la seva protecció. Invocar Déu i els sants. Invocar les muses. Demanar a precs (l'ajut, la protecció, d'algú). Jo invoco el vostre testimoniatge. Invocar la clemència del príncep. Esmentar (algun fet o alguna [...]
|
|
98.
sospitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presumir, per algun indici o aparença, que algú és culpable. Ell era el lladre, i ningú no en sospitava. Desconfiar . És un home recelós que sospita de tothom. Presumir, per algun indici o aparença, (alguna cosa, especialment no bona). Tots sospitàvem que era [...]
|
|
99.
enllumenar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un llum, un foc, etc., fer claror (a algú o alguna cosa). Posar un llum o llums (en algun indret). [...]
|
|
100.
fitotoxina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància tòxica per a les plantes produïda pels agents paràsits i que pot induir algun dels símptomes usualment causats per patògens vius. [...]
|
inserit -ida
adj. [FL] En gram., que es troba dins d'una altra oració, subordinat a algun constituent d'aquesta. Una oració, proposició, clàusula inserida.
adj. [FL] En gram., que es troba dins d'una altra oració, subordinat a algun constituent d'aquesta. Una oració, proposició, clàusula inserida.