161.
any
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que un gallo. 30 fer (o complir) anys pl ser mi (o tu, o su...) cumpleaños. Avui faig anys, hoy es mi cumpleaños. 31 fer (o complir)... anys pl cumplir... años. Ahir va fer vuit anys, ayer cumplió ocho años. 32 l'any xeix (o d'en Quinze) pl fig i fam [mai] cuando las ranas críen (o tengan) pelo. 33 no [...]
|
162.
como
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o tant de fred) com ahir. 4 [aproximadamente] si fa no fa, prop de, gairebé. Me dio como dos docenas de rosas, em va donar si fa no fa dues dotzenes de roses. 5 [como si fuese] com si fos. Tiene un acento como extranjero, té un accent com si fos estranger. 6 [en calidad de] com a. Irá a la reunión [...]
|
163.
gràcia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
chica te hace gracia. 19 fer gràcia [denotant una sorpresa desagradable] tener gracia (o chiste). Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari, ¡tiene gracia! Ayer mismo afirmabas todo lo contrario. 20 fer gràcia de [concedir] hacer merced (o gracia) de. El rei li va fer gràcia de terres i [...]
prep [d' davant de vocal precedida de h o no] 1 de. 2 [allunyament, separació, procedència, origen] de. La ploma li escapà de les mans, la pluma se le escapó de las manos. Li penjava del coll, le colgaba del cuello. Anar de bar en bar, ir de bar en bar. Aquest tren ve d'Elx, este tren viene de Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media. 3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco. 4 [temps] de. Obren de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El safareig vessa de ple, el lavadero rebosa de tan lleno (o de lleno que está). 11 [mitjà, instrument] de. Armar-se de paciència, armarse de paciencia. 12 [referència] de. Què pensen de mi?, ¿qué piensan de mí? 13 [qualitat, condició] de. Un home de bon cor, un hombre de buen corazón. De color blau, de color azul. 14 [matèria] de. Un braçalet d'or, un brazalete de oro. Un vol d'orenetes, un vuelo de golondrinas. 15 [contingut] de. Un got d'aigua, un vaso de agua. 16 [assumpte, tema] de. Una lliçó d'història, una lección de historia. 17 [procedència, origen] de. Vi d'Alella, vino de Alella. És natural d'Alemanya, es natural de Alemania. 18 [mitjà] de. Molí de vent, molino de viento. 19 [destinació, finalitat] de. Un molí d'oli, un molino de aceite. Una màquina d'escriure, una màquina de escribir. 20 [possessió] de. Els llibres d'en Joan, los libros de Juan. 21 [l'autor] de. Els versos de Foix, los versos de Foix. 22 [situació] de. La cadira d'allà darrere, la silla de allí atrás. 23 [gènere] de. Conte de fades, cuento de hadas. 24 [agent de passiva] por, de p fr. És fet d'ell, está hecho por él. Era conegut de tothom, era conocido de (o por) todos. 25 [introdueix l'objecte de l'acció] de. Dubtar de tot, dudar de todo. Em penedeixo d'haver-ho dit, me arrepiento de haberlo dicho. 26 [entre un verb auxiliar i un infinitiu] de. Acaben de dir-m'ho, acaban de decírmelo. Això no deixa de molestar-me, esto no deja de molestarme. 27 [introdueix l'infinitiu en funció de complement directe] [no se traduce]. Què has decidit de fer?, ¿qué has decidido hacer? He refusat d'acceptar el càrrec, he rehusado aceptar el cargo. Prova de fer-ho, intenta hacerlo. Han decidit d'anar-hi, han decidido ir. 28 [introdueix l'infinitiu en funció de subjecte del verb precedent] [no se traduce]. M'ha agradat molt de tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de dentadura! 31 [darrere d'un substantiu d'autorització, permís, etc i davant d'un infinitiu] para, de p fr. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, obtuvo la licencia para irse. 32 [complement de l'adj qualificatiu] de. Una cambra plena de joguines, un cuarto lleno de juguetes. Està segur de si mateix, está seguro de sí mismo. 33 [complement de l'adj qualificatiu] de. És lletja de cara, es fea de cara. Ample de malucs, ancho de caderas. 34 [partitiu] de. Què hi ha de nou?, ¿qué hay de nuevo? Tres de vosaltres, tres de vosotros. 35 [partitiu] [introdueix els adj qualificatius quan són atributs del pron feble en] [no se traduce]. Si aquestes camises no t'agraden, compra-te'n d'altres, si estas camisas no te gustan, cómprate otras. Té dues corbates blaves i moltes de vermelles, tiene dos corbatas azules y muchas encarnadas. De groga, no en tens cap?, ¿amarilla, no tienes ninguna? (o ¿no tienes ninguna amarilla?)En teniu, de madures? (pomes, etc), ¿las tiene [que sean] maduras? Si vols taronges, te'n puc donar de molt bones, si quieres naranjas, puedo dártelas muy buenas. 36 [partitiu] algo de, un poco de. El vi blanc s'ha acabat, però encara en resta de negre, el vino blanco se ha terminado, pero todavía queda algo de tinto. 37 [en construccions de comparatiu i superlatiu] de. El pitjor de tots, el peor de todos. Menys de tretze, menos de trece. 38 [denota substitució] [no se traduce]. Si jo fos d'ella me n'aniria, si yo fuera ella me iría. 39 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] [no se traduce]. En vols, de pomes?, ¿quieres manzanas? D'homes, n'hi ha de bons i de dolents, hay hombres buenos y malos. Aquesta és ben gran, de casa, esta casa es muy grande. No tinguis por: de perdre's no es perdrà, no tengas miedo: perderse no se va a perder. 40 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] lo que es. No en sap, de cantar, lo que es cantar, no sabe. No en tinc, de pa, lo que es pan, no tengo. 41 ...com és (o era, etc) de... lo... que es, cuán... es. No podeu imaginar-vos com és de bell, no podéis imaginaros lo bello que es. 42 de... en... de... a (o en)... díasD'avui en vuit, de aquí a ocho días, de hoy en ocho días. 43 de... estant desde.... Ho vam veure de dalt estant, lo vimos desde arriba. Ens cridà de sota estant, nos llamó desde abajo. M'escriu de Barcelona estant, me escribe desde Barcelona. 44 de... estant en lo..., desde...De dalt estant no se sentia res, en lo alto (o desde arriba) no se oía nada. |
164.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de [...]
|
165.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
narices con alguien fig i fam [encontrárselo] topar, topar nas a nas. Ayer me di de narices con mi jefe, ahir vaig topar nas a nas amb el meu director. 14 darse de narices en algo fig i fam [estrellarse ante una dificultad] estavellar-se, topar. Se dio de narices en aquel problema, es va estavellar amb [...]
|
166.
tant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tant... com: així. Armes així defensives com ofensives. Tant, en el sentit de la quantitat de, tal nombre de (davant d'un subs.), es pot escriure tant de. Fan tant de soroll (o tant soroll), que m'eixorden. Avui no fa tant de vent (o tant vent) com ahir. 2 Per tant: Doncs. Per consegüent. En [...]
|
167.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lápiz. 16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre. 17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo. 18 dejar, dejar que. Deixa treballar [...]
|
168.
lo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'l [només amb imperatiu], el (o l'). ¡Quiérelo!, estima'l!pron m pers de 3a pers del pl 30 [delante del verbo] els, -los [posposat a l'infinitiu]. Los compró ayer, els va comprar (o va comprar-los) ahir. 31 [detrás del verbo] -los [només amb infinitiu i imperatiu], 'ls [només amb imperatiu], els [...]
|
169.
pasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ja han passat els freds. 44 [suceder] passar. Esto pasó ayer, això va passar ahir. ¿Qué te pasa?, què et passa?45 jocs passar. 46 como si no hubiese pasado nada com si res, com aquell qui res. 47 ir pasando anar passant (o fent). 48 pasar delante de passar al davant de. 49 pasar de fig i fam tant [...]
|
170.
bo
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tiempo, hacer bueno. Ahir va ploure, però avui fa bo, ayer llovió, pero hoy hace buen tiempo (o hace bueno). 34 fer de bo [intercedir] abogar por (o en favor de). Li ha fet de bo amb el governador, ha abogado por él cerca del gobernador. 35 fer-la bona [fer-la grossa] hacer una buena (o hacerla, o hacer [...]
|