En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (es pronuncia, per tant, semmana i conna). Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia de la t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena. Font: Gramàtica de la [...]

Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició [...]

Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]

Les abreviatures dels dies de la setmana comencen totes amb la lletra d. Tot seguit porten la consonant següent a la i, excepte en el cas de dimarts, dimecres i diumenge, en què aquesta consonant és la m i, per tant, hi podria haver confusió. Per evitar-ho, s'ha substituït la m per una t (en el [...]

Les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o poden anar sense preposició. Per exemple: Li paguen tres euros a l'hora o Li paguen tres euros l'hora. Treballa vint hores a la setmana o Treballa vint hores la setmana. Podem triar dues festes a l [...]

En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple: Tornarà del viatge d'aquí (a) una setmana. Tornem d [...]

En l'àmbit laboral, amb el significat de 'fixar una data per a una reunió, una cita, etc.' es pot fer servir el verb agendar. Per exemple: La coordinadora ha agendat una reunió per a la setmana que ve. Al costat d'aquest verb, en l'àmbit general, amb el mateix significat, es poden fer servir [...]

determinant quan el nom és un mes o una estació, o mots com setmana, mes, any, etc., quan no tenen complements. Per exemple: Sabrem el calendari definitiu a mitjan setmana. Sabrem el calendari definitiu a mitjans de la setmana que ve. Sabrem el calendari definitiu a mitjans de setmana. Totes aquestes [...]

Per expressar el sentit de 'en la majoria dels casos' es poden fer servir les expressions per regla general, normalment, ordinàriament, entre altres. Per exemple: Normalment arriba tard. Per regla general, no obren la botiga els caps de setmana.  [...]

Les formes mig i mitjà tenen significats diferents. L'adjectiu mig, mitja significa 'que forma la meitat d'un tot'. Es pot dir, per exemple, mig mes o mitja setmana, fent referència a la meitat d'un mes o a la meitat d'una setmana. I també: mig país, mitja síndria... L'adjectiu mitjà, mitjana [...]