FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adelitar (la vista, l'orella, l'ànim, etc.) amb quelcom d'agradable. Un paisatge que recrea els ulls, la vista. Recrear-se amb una bella lectura. Descansar del treball amb algun entreteniment. Durant els caps de setmana es recrea amb la pesca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que correspon. Parlar a algú amb el respecte degut. degut a A causa de. S'ha hagut de suspendre el partit degut a les inundacions. Degut al fet que no hi havia aigua a les dutxes, hem deixat la competició per a la setmana entrant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De què no s'ha sostret o llevat res, cap part. Van projectar la pel·lícula sencera. Mai no treballem una setmana sencera. No encetat. És sencera: no l'hem encetada encara. Que conserva la seva integritat. No han deixat un vidre sencer. Una dona sencera. Un home de cor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt exposat als rajos del sol. Si busqueu aquesta herba, la trobareu en indrets secs i assolellats. El seu àtic era molt assolellat i obert a tots els vents. Caracteritzat per la presència del sol. Tarda assolellada. Matí assolellat. El cap de setmana serà molt assolellat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps) a comptar des d'ara. D'aquí a vuit dies, a una setmana, a un mes, a un any. d'aquí allà D'ara a llavors. d'aquí que Introdueix la conseqüència del que s'ha afirmat anteriorment. Ens ho va demanar per favor; d'aquí que no ens hi poguéssim negar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar setge (a una fortalesa, a una ciutat, etc.). Assetjar un castell. Una ciutat assetjada. Voltar (un indret) per impedir de sortir-ne, per tractar d'entrar-hi. La neu va assetjar el refugi i no ens poguérem moure durant una setmana. Importunar insistentment (algú) amb les nostres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recull de salms, especialment dels cent cinquanta que conté el llibre dels Salms de l'Antic Testament. Part del breviari que conté les hores canòniques de tota la setmana llevat de les lliçons i les oracions. Rosari 1 1. Instrument antic de corda, anàleg a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma femenina de l'article definit. La meva germana i les seves amigues. Dos cops la setmana. La grossa de Nadal. La universitat de Cervera. La història universal. La una en punt. La ira dels déus. La unió fa la força. En registres informals, s'anteposa als noms propis de dona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precedit de preposició i seguit d'un nom que denota un espai de temps, indica situació cap a la meitat d'aquest espai de temps. A mitjan setembre. A mitjan segle xix. A mitjan setmana. Des de mitjan hivern que soc a París. Seré a Barcelona fins a mitjan mes de juny. Van obrir el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de l'adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l'espai o en el temps respecte a la primera persona i també respecte a la segona. Els carrers d'aquesta vila. Vols d'aquestes prunes? Aquest noi hi anirà. Aquesta setmana fa més fred que la setmana passada. Després d [...]
