1.
balbucejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar articulant els mots d'una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d'una emoció forta, per timidesa, perquè un no sap què dir. Proferir (els mots) balbucejant. Els primers mots que l'infant balbuceja. [...]
|
2.
balbucejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
balbucejar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Parlar articulant els mots d'una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d'una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir. [...]
|
4.
balbucejar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
5.
balbucejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [parlar vacil·lant] balbucir, balbucear. v tr 2 balbucir, balbucear. Balbucejar una excusa, balbucir una excusa. [...]
|
6.
balbucejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
balbucitar balbejar llaviejar Cp. gatgejar, quequejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
balbucitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balbucejar. [...]
|
8.
llaviejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure els llavis. Balbucejar . Passar pels llavis. [...]
|
9.
balbuceig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de balbucejar. Vici de la pronunciació que consisteix en una articulació imperfecta i titubejant de les paraules. [...]
|
10.
balbucir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr balbucejar, balbucitar. Balbucear una excusa, balbucejar una excusa. [...]
|