Proveir o equipar d'armes ofensives o defensives. Els vaig armar de maces. S'armà d'un bastó. Armar-se de valor, de paciència, de constància. armar cavaller Celebrar la cerimònia en virtut de la qual un aspirant era constituït cavaller. anar armat fins a les [...]

Raons, disputes, baralles. Cercar, moure, armar, bronquina. [...]

Que es plau a armar, a posar, embolics. [...]

Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta la seva alegria. Fer, armar, moure, gatzara. [...]

Tornar a armar. [...]

Amic d'armar embolics. [...]

Amic de baralles, d'armar baralles. [...]

Armar amb peces d'artilleria (una fortificació, un vaixell, etc.). [...]

Acció d'armar o d'armar-se; l'efecte. L'armament del país contra l'invasor. Conjunt d'armes al servei de l'exèrcit, d'un cos armat, d'un individu. L'armament del sometent va quedar caduc. Els soldats portaven l'armament complet. Acció d'armar vaixells. Fase final de la [...]

Fil de cànem fet amb bri, emprat especialment per a armar peces de xarxa. [...]