FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mètrica grega i llatina, vers de sis metres, la primera síl·laba de cada un dels quals ha d'ésser llarga i ha d'anar seguida de dues breus, formant un peu dàctil, o d'una altra llarga, formant un peu espondeu. En mètrica moderna, vers de sis síl·labes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es compon d'elements diversos. Un còdex miscel·lani. Mescla de coses vàries. Col·lecció d'escrits, d'un autor o de diversos autors, sobre matèries vàries. Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell no volador de l'ordre dels columbiformes, de la mida d'un gall dindi, propi de l'illa Maurici, extingit per l'acció humana vers 1680 (Raphus cucullatus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el teatre, relació llarga en prosa o en vers. Assemblea de gent que delibera. Assemblea que exerceix el poder legislatiu en els estats, les nacions, les regions, etc., constitucionals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al poeta grec Anacreont o a les Anacreòntiques. Vers anacreòntic. Composició poètica escrita en anacreòntics, d'extensió breu i inspirada en algun dels temes recurrents a les Anacreòntiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que desvia a la dreta el pla de la llum polaritzada. En heràld., que es dirigeix del costat sinistre de l'escut vers el destre, s'aplica a un braç. Braç dextrogir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de geminar; l'efecte. Figura retòrica que consisteix a repetir un mot aïllat o un grup de mots al principi, al mig o al final d'una clàusula o d'un vers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical destinada a ésser cantada a una o més veus, generalment en vers, i sovint amb acompanyament instrumental. Cançó de bressol. Cançó de segar, de batre. Cançons populars. Gènere de poesia lírica sobre tema amorós. Poesia d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar llicència, permís (a algú), de fer una cosa. Permetre's, prendre la llibertat, de fer alguna cosa. El poeta no s'allerà mai la llicència del vers blanc. Allerem-nos d'estar contents. [...]
