FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar rogall (a algú). Un bleix penós l'enrogallava. Algú, agafar rogall. La pols del pòrtland ha fet que s'enrogallés molta gent. La veu, enronquir-se. De tant parlar se t'ha enrogallat la veu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer escarn (d'algú). Reien d'ells escarnint-los. Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d'algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare. Escarnien la veu i el caminar d'aquell pobre home. [...]