1.
Noms de rius: masculins o femenins? / El gènere dels noms dels rius (hidrònims) catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
|
2.
Ús de l'article en els noms de lloc
Font
Fitxes de l'Optimot
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
|
3.
Traducció de topònims no catalans / Traducció de noms de lloc no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades [...]
|
4.
Traducció d'accidents geogràfics: rius, mars, serralades...
Font
Fitxes de l'Optimot
En els noms d'accidents geogràfics, generalment es tradueix la part genèrica del topònim: riu, mar, serralada, platja, pic, etc. Pel que fa al nom propi, es tradueix només si hi ha tradició. Per exemple:
el mar Cantàbric
el canal de la Mànega
les muntanyes Cambrianes
el riu Tàmesi
Però: la [...]
|
5.
Noms de colors: blaugranes o blaugrana?
Font
Fitxes de l'Optimot
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:
les jugadores blaugrana
els seguidors blaugranes
Convé notar que la forma [...]
|
6.
Plural de noms femenins acabats en -ç
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
Fitxa 7963/1Darrera versió: 07.05.2020TítolPlural de noms femenins acabats en -çResposta
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament.
ClassificacióCategoria
Morfologia
|
7.
Els hipocorístics: els noms propis de persona abreujats
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
|
8.
Els noms de lloc catalans i els accents diacrítics
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
|
9.
Ús de l'article davant de noms de festivitats: el Sant Joan o Sant Joan? / Preposició en noms de festivitats: al Nadal o per Nadal?
Font
Fitxes de l'Optimot
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
|
10.
Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges...
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
|