tina, cup. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Paper de tina que té les vores sense retallar. [...]

m 1 [tina petita] tinaco. 2 [lleixa per als plats] vasar. 3 [escorreplats] escurreplatos, escurridor. 4 ant [moble per a guardar la vaixella] aparador. 5 ant [menjador d'una casa senyorial] tinelo.  [...]

 [...]

Recipient de terrissa gran, de boca ampla i cos ovoidal. [...]

El bolinao és lingüísticament molt proper al botolan i al sambal (tina). Hi ha autors que utilitzen el terme sambal per a refererir-se col·letivament a aquestes tres llengües, les quals s'inclouen dins el grup sambàlic.La classificació del grup sambàlic presenta certs dubtes. Les llengües d [...]

El botolan és lingüísticament molt proper al bolinao i al sambal (tina). Hi ha autors que utilitzen el terme sambal per a refererir-se col·lectivament a aquestes tres llengües, les quals s'inclouen dins el grup sambàlic. La classificació del grup sambàlic presenta certs dubtes. Les llengües [...]

Vi que raja de la tina de fermentació i passa a les botes sense necessitat de ser premut. [...]

f 1 [de los metales] tina de rentatge. 2 amer [laguna] llacuna. 3 amer [charco] bassal m. 4 amer [pampa] pampa.  [...]

m 1 [acierto] encert, lluc. 2 [puntería] punteria f. 3 [ojo] ull. 4 [cordura] seny, senderi. Obrar con tino, obrar amb seny. 5 [tina] tina f. 6 [lagar] premsa f, trull. 7 a tino [a tientas] a les palpentes, a l'endeví. 8 fuera de tino fora de si. 9 hablar sin tino fig parlar sense solta ni volta [...]