Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 142.692

111. Sigles i acrònims: lexicalització
Font Fitxes de l'Optimot
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
112. Sigles: gènere i nombre
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple: el CAP (el centre d'atenció primària) una AV (una associació de veïns) els EUA (els Estats Units d'Amèrica) les PAU (les proves d'accés a la universitat) De vegades, el [...]
113. sol i vern (femení)
Font Fitxes de l'Optimot
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
114. topònims i gentilicis històrics
Font Fitxes de l'Optimot
Abissínia: abissini -ínia Acaia: aqueu -ea Accad: accadi -àdia Alexandria: alexandrí -ina al-Àndalus: andalusí -ina Annam: annamita Aquitània: aquità -ana Arcàdia: arcàdic -a Assíria: assiri -íria Astúries: astur Atlàntida: atlant Ausa: ausetà -ana Babilònia: babiloni -ònia Barbaria: barbaresc -a B [...]
115. Conjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i'
Font Fitxes de l'Optimot
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires. En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.  Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
116. reemplaçament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reemplaçar; l'efecte. Renovació dels qui fan el servei militar que afecta una part del contingent de l'exèrcit dins els termes legals. Procés pel qual un mineral és reemplaçat per un altre sense que es perdi el caràcter sòlid del conjunt. [...]
117. palafrener
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui menava un palafrè caminant a l'estrep del cavaller. El qui muntava el palafrè. Mosso que tenia cura dels cavalls. palafrener major Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries del rei. [...]
118. rota 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe rodó constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura, dibuixat al peu d'alguns documents solemnes de determinades cancelleries per tal de donar-los més solemnitat i validesa. Tribunal ordinari de l'Església catòlica. [...]
119. servent 2 serventa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona dedicada al servei domèstic. En els exèrcits medievals, peó. servent dels servents de Déu Títol emprat normalment pel papa per a encapçalar els seus documents. [...]
120. testamentaria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Execució judicial d'allò que està disposat en un testament. Documents i papers que comporta aquesta execució. Junta dels executors testamentaris. Procés judicial per a l'execució d'una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus. [...]
Pàgines  12 / 14.270 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>