1.
sacerdot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. sacerdotessa) capellà, bisbe, papa. ministre del Senyor Noms de sacerdot, en altres religions: pastor, nom del curat d'una església protestant. (Els protestants no tenen sacerdots, llevat dels anglicans i dels episcopals.) imam(musulmà) bonze(budista) druida(f. druïdessa), dels antics [...]
|
2.
llec
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. laic. 2 ignorant. 3 m. Religiós no sacerdot. convers(en certs ordes) coadjutoro germà coadjutor germà 4 f. monja. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
consumir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 destruir, gastar. devorar(fig.). Les flames devoraven goludament l'embigat ressec. 2 menjar, beure. sumir, consumir, el sacerdot, el pa i el vi eucarístics. 3 (consumir-sepron.) (s'usa sobretot fig.) querar-se, consumir-se alguna cosa a poc a poc. migrar-se migrolar-se amigrançar-se [...]
|
4.
ornament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
litúrgia) revestiments, ornaments sagrats del sacerdot en oficiar. vestidures Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
missa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. missa de mitjanit, la del dissabte sant. missa d'or, la que celebra un sacerdot el dia del cinquantenari de la seva ordenació. missa negra, simulacre de missa, celebrada (segons la llegenda) en honor d'una potència infernal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
religiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Ant. Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà. 4 m. i f. Persona que pertany a un orde religiós. sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular. monjo(->), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.). cenobita [...]
1 adj. creient piadós practicant devot espiritual místic just (en llenguatge bíblic) teocràtic, parlant d'un règim polític inspirat en creences religioses o dirigit per representants d'una religió. Calví volgué fer de Ginebra un estat teocràtic. 2 fraresc monàstic (→) 3 cultual Ant. Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà. 4 m. i f. Persona que pertany a un orde religiós. sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular. monjo (→), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.). cenobita, monjo que viu en comunitat, per oposició a anacoreta. contemplatiu, religiós de vida contemplativa. monja (→), dit de totes les religioses. pare, membre d'una congregació. Els pares jesuïtes. frare, religiós pertanyent a un orde mendicant (franciscans, caputxins, dominicans, etc.). Per extensió, esp. en llenguatge popular, es diu de tota mena de religiosos, amb un matís despectiu. beat, persona que porta hàbit de religiós però no viu en comunitat ni segueix cap regla determinada. terciari, membre d'un tercer orde, especialment franciscà. oblat, íd. Un oblat benedictí. Antigament, el qui es feia d'un orde religiós fent donació dels seus béns. germà llec o convers, religiós que no ha rebut els ordes sagrats. donat, íd. en un orde mendicant. abat (f. abadessa), superior d'un monestir. prior o superior, el qui regeix tota altra comunitat de religiosos. Ant. Seglar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
confessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cantar algú, fer-lo confessar. ésser confés(un acusat), haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa. 2 (confessar-sepron.). Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot. confessar(v. intr.). El malalt demanà per confessar. buidar el sac(fam.) fer bugada(fam.) fer [...]
|
8.
capellà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sacerdot. prevere eclesiàstic clergue pastor d'ànimes(pastor simpl. s'aplica als eclesiàstics reformats). curat o rector, el capellà que presideix una parròquia. vicari, l'ajudant del rector o curat, o el qui presideix una vicaria. mossèn(fam.). També hi havia un mossèn. penitencier [...]
|
9.
superior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. alt, més alto de dalt suprem, superior a tot o a tots. sobirà supernal summe. El summe sacerdot. primicer, superior en rang o en qualitat. sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres. preeminent superlatiu, en la frase en grau superlatiu. predominant [...]
|
10.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per a fer el que fa. Un seu fill grandàs i toix. summe. Un afer de summa importància. El summe pontífex, el gran sacerdot. suprem. L'ésser suprem. Amb un esforç suprem, aconseguí alliberar-se. màxim. Amb la màxima activitat, cura, diligència, etc. magne [...]
|