FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vara per a fer caure de l'arbre, batent-les, les nous, les garrofes, les olives, etc. Eina de batre formada per dos bastons lligats per una corda o una corretja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que causa espant. Un crim espantós. Una guerra espantosa. Va caure d'una altura espantosa. Exagerat, excessiu fins a produir desgrat o molèstia. És espantós com criden! Una lletjor espantosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure en terra. Aterrar una paret. Envaïren la contrada i aterraren l'exèrcit enemic. Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra. Una nau, apropar-se a terra. Recalar 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es guarden els pollets, ordinàriament una espècie de cove desfonat estret de dalt i ample de baix. Aparell anàleg de dimensions adequades per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços a la vora superior, pot caminar sense por de caure, la vora inferior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gotes petites d'aigua que es formen per condensació directa del vapor d'aigua sobre els objectes refredats durant la nit. Caure rosada. La rosada de la nit. rosada blanca Gebre. Rubèola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blasme públic per quelcom de deshonorant. Els traïdors mereixen infàmia. Caure en infàmia. Acte que mereix la infàmia, grossa maldat. Ha comès una infàmia. Qualitat d'infame. La infàmia de la seva acció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestir (un infant de bolquers). El bolquem tres cops el dia. Tombar a un costat (un recipient, un vehicle). El vent era tan fort que va bolcar dos vagons. Amb el vent que feia van bolcar-se dos vagons. Un vehicle, caure de costat. Ha bolcat un autobús ple de gent. Les persones que van en un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar esglai (a algú). N'hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem. Ésser pres d'esglai. Va estar a punt de caure a l'abisme: tots ens vam esglaiar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resistir totalment o parcialment al pes, a la tendència a desplaçar-se, (d'alguna cosa). Les bigues que sostenen el sostre. Els pilars que sostenen la volta. Les branques s'ajeuen: poseu-hi estontols que les sostinguin. Privar de caure, d'ésser emportat per una força. Jo l [...]
