FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra. Caure calabruix. Planta herbàcia estolonífera, de la família de les compostes, de fulles llargament peciolades i capítols de flors grogues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Utensili que consisteix en un suport dret més o menys llarg amb una dolla en l'extrem superior que serveix per a aguantar dreta una candela. caure del candeler Caure de l'escambell. Barra que, situada prop de la borda d'una nau juntament amb altres, serveix per a formar una mena de barana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posar algú una cama encreuada amb la d'un altre que camina, corre, lluita, etc. per privar-la de moure's i fer-lo, així, caure a terra. El van fer caure fent-li una traveta. Fer la traveta a algú. Estava a punt de reeixir, però els seus companys mateixos li van fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, deixar córrer per la seva superfície o deixar caure a gotes o a rajos un líquid que el mulla, que se'n desprèn. Aquest càntir regala. El camp regalava d'aigua. Anar regalant, un ciri encès. Un líquid, caure o córrer per la superfície d'un cos. L [...]
