31.
augment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
engrossiment amplificació intensificació agreujament, augment d'un mal. redoblament recrudescència(d'un mal) extensió. Donar extensió a una indústria. exageració, augment fet més enllà de la mesura justa. puja, pujada, alçao elevació. La febre ara fa la puja. La puja del preu de l'or. L'alça del franc [...]
|
32.
alt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) fort. Parleu més fort, que no us sento. escardalenc, dit de la veu alta i prima. (Parlant d'un so) agut. També es diu parlant de la febre. Febre aguda. 3 Ésser alt: Altejar(v. intr.). Cimallejar, ésser el cimall (pròp., formar el cimall d'una brancada). Tenir d'alt: Alçar(v. intr.). No alça tres [...]
1 acimat elevat airívol, elevat, exposat als vents. encimat, situat en un cim. Una ermita encimada en un pujol prop de la costa. encastellat, situat en un lloc alt. altívol. Un cingle altívol. enlairat encastellonat, situat en un lloc elevat, com acostumen a estar-ho els castells. alterós. Els masos alterosos patiren molt de la neu. soberg, que excel·leix per la seva alçària. eminent (en sentit propi i fig.) supereminent (fig.) excels, altíssim (fig.) suprem, el més alt de tots (en sentit fig.). sobirà (en sentit propi i fig.). El Pallars Sobirà. summe extrem, que està a un alt grau. abrinat, alt i prim. espigat, es diu esp. d'un noi o una noia. agegantat, d'estatura excessivament gran (dit sobretot d'una persona). esvelt, alt amb relació al seu gruix. ésser una pallanga (o un pallard, o un gànguil), dit d'una persona alta i malairosa. Ant. Baix. Jussà. 2 (Parlant de la veu) fort. Parleu més fort, que no us sento. escardalenc, dit de la veu alta i prima. (Parlant d'un so) agut. També es diu parlant de la febre. Febre aguda. 3 Ésser alt: Altejar (v. intr.). Cimallejar, ésser el cimall (pròp., formar el cimall d'una brancada). Tenir d'alt: Alçar (v. intr.). No alça tres pams de terra. 4 m. dalt. Els dalts de la casa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
33.
malalt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
clínica, etc. La febre d'aquesta pacient no vol amainar. Ant. Sa. Bo. 3 Estar malalt: Patir. Pateix del cor, del fetge, etc. Portar-se malament de salut. Estar combregador, estar molt malalt, a punt de morir. Malaltejar(->). 4 Posar-se malalt: indisposar-se, emmalaltir. Manuel Franquesa i [...]
|
34.
malaltia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. malaltia venèria, afecció dels òrgans sexuals. Cp. xacra, febre conillera: malaltia fingida o imaginària que serveix de pretext per a no treballar, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
fred 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, íd. congelat. El desembre congelat... (cançó popular). àlgid, acompanyat d'un fred intens. El període àlgid de la febre. 2 Fig. Dit d'una persona o d'una acció. desamorós(persona) desafecte, íd. frígid(esp. sexualment) indiferent apàtic reservat distant calculador cerebral flegmàtic [...]
|
36.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 acceptar. 5 ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-sepron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria [...]
|
37.
abaixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer descendir rebaixar(un arc, una paret, etc.) sobrebaixar, fer més baix un arc, una volta, que si fos semicircular. 2 Fig. Posar en un estat o grau inferior. afluixar. Un remei per a afluixar la febre. Afluixar els preus. cabussaro capbussar(fig.). Així com l'amor eleva la pensa, la malícia la [...]
|
38.
acabar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ja han passat les calors fortes. Tot passa en aquest món. desaparèixer, cessar d'ésser, d'existir. La febre ha desaparegut del tot. espassaro espassar-se. El mal de cap s'ha espassat. moriro morir-se. Morir-se el vent. Aquesta carretera mor a Banyoles. caure, en frases [...]
|