1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esfondrar. Esfondrar una porta. rebentar. Rebentar una porta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 rebentar, explotar. 2 començar. 3 manifestar-se. 4 obrir-se. 5 parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

rebentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

rebentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 esbotzar rebentar. Rebentar una porta. abatre, destruir, demolir, enderrocar. 2 (esfondrar-sepron.) anar a fons ensulsiar-seo ensulsir-se esllavissar-se esbucar-se esbaldregar-seo esboldregar-se escagassar-se enfonsar-se, ensorrar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v. intr. fer explosió esclatar rebentar deflagrar saltar, ésser destruït per una explosió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 alliberar. 2 (desencadenar-sepron.) esclatar(una tempesta, una guerra, una passió) rebentar(Alc.). Per fi rebentà la borrasca. Quan rebentà la guerra (B. Porcel). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Examinar i jutjar com a crític una obra. Generalment hom prefereix la perífrasi fer una (la) crítica. fer una recensió rebentar, fer una crítica acerba, injusta. 2 Fer notar els defectes d'algú o d'alguna cosa; censurar les accions, la conducta d'algú. critiquejar. Tot ho critiqueja [...]

1 fer malbé espatllar(->) tudar malmenar destrossar menyscabar arrossinar avariar pedrejar, malmetre la salut, els camps, etc. tarar desgraciar, malmetre per sempre, físicament o moralment. rebentar. En poc temps ha rebentat la seva hisenda. Va rebentar la seva salut en un parell de [...]