Els compostos catalans en què el primer component acaba en vocal i el segon comença en r, s o x s'escriuen amb guionet. Per exemple:
aigua-sal, barba-serrat, bleda-rave, busca-raons, cala-xarxes, cama-sec, cara-rodó, compta-revolucions, esclata-sang, escura-xemeneies, espanta-sogres, gira-sol [...]
És un castellanisme l'ús del verb aplaçar amb el sentit de 'deixar per a un altre dia, per a més endavant'. Amb aquest significat en català es poden usar els verbs ajornar, diferir i perllongar, o bé l'expressió deixar per a més endavant.
Així doncs, en comptes de dir:
Per culpa de la pluja [...]
El verb trobar, en sentit general, significa 'coincidir per atzar amb una cosa o amb algú'. Per exemple:
Aquest matí he trobat una sorpresa a la bústia.
Amb aquest significat també es pot fer servir la forma pronominal trobar-se. Per exemple:
Aquest matí m'he trobat una sorpresa a la bústia [...]
Les principals fórmules de salutació relacionades amb les parts del dia són bon dia per a les hores amb llum solar i bona nit per a les hores sense llum solar. Per exemple:
Bon dia! Quan estigueu a punt sortirem d'excursió.
Me'n vaig cap a casa. Bona nit i fins demà.
En català, la fórmula bona [...]
comença amb s, la nova paraula presenta dues esses. Per exemple: dessaborir, dessacralitzar, desservir, dessorrar, dessoterrar, dessuar, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (11.3c) i Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.3.2a IV) [...]
Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició [...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
formes velaritzades en el present d'indicatiu (escric), el present de subjuntiu (escrigui) i l'imperfet de subjuntiu (escrigués). Cal tenir en compte que en el passat simple alternen les formes velaritzades (escrigué) amb les no velaritzades (escriví), i que el participi no és velaritzat (escrit).
La [...]
En català es poden fer servir les locucions pel que fa a, respecte a, quant a, a propòsit de, entre altres, per acotar el tema sobre el qual es parla. Per exemple:
Tinc la consciència tranquil·la pel que fa a aquest punt.
A propòsit d'aquesta qüestió, no hi farem cap observació.
Pel que fa a mi [...]
Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble.
En el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest [...]