Resultats de la cerca frase exacta: 28

11. posticar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure una mica. Un cop renyat, no va gosar ni posticar-se. [...]
12. acovardir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el coratge (a algú), intimidar. Amb aquelles amenaces varen arribar a acovardir-lo. Perdre el coratge, agafar por. El dia de l'aiguat em vaig acovardir: no vaig gosar sortir de casa. No t'has d'acovardir per aquestes dificultats: ja les anirem vencent totes. Amb les amenaces d [...]
13. emprendre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar-se a fer, començar (una cosa, especialment que suposa un esforç considerable, que enclou dificultats, riscos, etc.). Emprendre una feina, una tasca, una obra, un negoci, un viatge. Emprendre una campanya contra la implantació dels nous impostos. Emprendre una carrera. No gosar [...]
14. permetre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
permetia de sortir a passeig. És un carrer prou ample per a permetre el pas d'un camió. permetre's la llibertat de fer alguna cosa [o permetre's de fer alguna cosa] Gosar fer alguna cosa. M'he permès la llibertat d'entrar. M'he permès de contradir-lo. permetre's el luxe de fer [...]
15. que 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l'aire. Vine, que et diré allò. Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Parla tan de pressa que no l'entén ningú. No hi vull anar; tant [...]
16. valor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sistema lingüístic. Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. Combatre amb valor. Donar prova d'un valor heroic. Un acte de valor. Tenir valor de fer una cosa, gosar fer-la. Allò en què és estimada o apreuada una cosa. Preu pecuniari en què es [...]
17.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
secretament. no deixar de la mà un afer Ocupar-se'n, treballar-hi, sense intermissió. no saber algú on té la mà dreta [o no saber algú quina és la mà dreta] Estar desorientat, ésser molt ignorant. no tenir prou mans per a fer una cosa No poder, no gosar [...]
18. Concordança del participi amb el pronom de complement directe / Les agulles les hem perdudes o Les agulles les hem perdut?
Font Fitxes de l'Optimot
septentrionals. Per exemple: ?Hi ha pomes? ?Jo només n'he menjada una! Cal tenir en compte que de vegades el temps compost forma part d'una perífrasi. En aquests casos, també se sol fer la concordança quan el participi correspon a un d'aquests verbs: voler, deure, poder, saber, fer, deixar, gosar, haver de [...]
19. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
infinitiu fa de complement directe de certs verbs que expressen voluntat, intenció o desig (aconseguir, acordar, admetre, afirmar, cercar, consentir, creure, decidir, desitjar, esperar, oferir, permetre, prohibir, refusar, resoldre, etc.). També amb el verb gosar. Per exemple: Han acordat (de) dirigir l [...]
20. osar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [atreverse] gosar, atrevir-se pron.  [...]
Pàgines  2 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  Següent >>