1.
gosar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, tenir el coratge suficient per a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No hi goso anar. No han gosat dir-t'ho. [...]
|
2.
gosar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de gosar. Ningú no tenia el gosar d'acostar-s'hi. [...]
|
3.
gosar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
4.
atrevir-se (règim verbal) / atrevir-se, gosar, veure's amb cor
Font
Fitxes de l'Optimot
formada amb la preposició amb davant d'un substantiu. Per exemple:
No m'atreveixo a fer el recompte (i no No m'atreveixo amb el recompte).
A banda del verb atrevir-se, cal no oblidar altres verbs sinònims que són ben vius en català, com ara gosar o veure's amb cor. Per exemple:
Es va espantar tant que [...]
|
5.
gosar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
atrevir-se. (En el sentit de fruir és barbarisme.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
→ atrevir-se. (En el sentit de fruir és barbarisme.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
gosar 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [acció de gosar] atrevimiento. [...]
|
7.
gosar 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr osar, atreverse pron. No hi goso anar, no me atrevo a ir. [...]
|
8.
agosaradament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb gosar, audaçment. [...]
|
9.
agosarat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té gosar, que és atrevit, audaç. [...]
|
10.
atrevir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gosar1. La gent no s'atreveix a sortir al carrer. De vegades, ens atrevíem a dir les coses pel seu nom. [...]
|